Nadal en blanc (o set per Federer?)

De sopars d'empreses en fallida per a treballadors acomiadats;
de paneres de marca blanca,
de pagues doblement ridícules,
de "Gordos" que només tontegen amb Bruixes d'Or,
de missatges nadalencs d'Adhmadinejads brindant amb urani empobrit *
d'etarres fent zapping a la biscaïna *
de tions amb fortasec,
de pessebres d'establia amb hipoteca subprime,
de pastors en expedients de regulació i ovellística reducció de plantilla,
de bous i mules encefalopàticament espongiformes,
d'Obamàtics caganers "Yes I can",
de camells amb Reis-cessió,
de Nadals i Sants Esteves amb delicatessens de "la Sirena",
de telegramàtiques cartes a patges irReals,
de campanades bessones per efecte meteorològic *
de raïm amb D.O. Made in China,
de Playstations convertides en escacs magnètics per retallada pressupostària,
de regalar cinturons per apretar,

...de Cavalcada israeliana per la franja de Gaza *

El procés de Bolonya, al dente

D'estudiants okupant aules que, tot i estar a punt d'acabar la carrera, encara no havien trepitjat; de UAB’s amb més alumnes de nit que de dia; de “sense sostre” matriculant-se d’optatives per lliurar-se de caixers automàtics amb comissions; de mossos d’esquadra impartint càrregues policials com a crèdits de lliure repressió; de rectors guillotinats per estudiantils assemblees facebookeres; de resistència a la bolonyesa per desavinences en la pasta...

de bolonyesos processos en l’endeuto-aturada Europa dels vint-i-tants per facilitar la mobilitat laboral a fi de poder fer cua a l’Inem de Frankfurt, o si hi ha sort, fotocopiar en una submergida empresa holandesa o gestionar la cafetera d’una mafiosa ONG siciliana;

precuinat procés que obligarà els estudiants a fer màsters a preu de campanya Obamenca per treballar i així deixar de viure de la setmanada dels avis, a més de poder afegir una línia més a un currículum comic sans atapeït d'aficions; que privatitzarà les Universitats permetent publicitat entre classe i classe; que millorarà la incorporació de l’estudiants al món laboral, aprenent, a primer curs, els menús McDonalds o, com a optativa, els prestatges d'Ikea; que eliminarà les carreres amb poca sortida laboral, com arquitectura; o que impedirà estudiar i treballar alhora...

...com si això fos possible!

Cop policial a ETA (detenció de Txeroki mentre feia l'indi)

Dilluns passat queia (del llit) Garikoitz Aspiazu Rubina, àlies Garikoitz Aspiazu Rubina, cap militar de la banda terrorista ETA, organització especialitzada en incentivar les vendes al sector automovílistic per tal de fer front a la crisi econòmica, a base de bombes lapa.

Gendarmes i Guàrdies Civils agafats de la mà es presentaven sense trucar a altes hores de la matinada al pis que compartien Txeroki i la seva companya sentimental prop de Lourdes, on de miracle havien trobat un pis de lloguer a meitat de preu del que tenien a Donosti, i que els permetia amb el que els sobrava de l’ajut del govern per a joves emprenedors, deixar bitllets a la safata de missa cada diumenge.

En el moment de la detenció, Txeroki i Cia dormien plàcidament contant ovelles que s’associaven a la Kale Borroka. Ambdós anaven armats. Txeroki tenia una retallada sota el coixí, que probablement era la que li ocasionava les molèsties cervicals que sempre l’obligaven a posar-se Reflex dins el passamuntanyes.

En el registre del pis els cossos d’inseguretat van trobar cafè fet, armes blanques, marques blanques, portàtils amb software pirata, i disfresses d’animals en perill d’extinció que els detinguts utilitzaven per passar desapercebuts entre la població civil.

El ministre de l’Interior, Pérez Rubalcaba, s’ha felicitat per no haver estat nomenat ministre d’Economia i també per la detenció de Txeroki, al que tothom, menys la mare de Txeroki, consideren el responsable de tots els comandos de la banda terrorista, ja que era l’únic que tenia trucades gratuïtes el cap de setmana, motiu pel qual els darrers atemptats sempre es cometien els dissabtes que no jugava l’Atlhetic per la tele.

... Avui que fins i tot els etarres en crisi s’escapen en bicicleta emulant Indurain, l’home que feia menys pulsacions per minut que la Fletcher ...

O-ba-ma (o com la foto-finish de la cursa a la Casa Blanca finalment va sortir fosca)

De maratonianes eleccions al país dels banquers en perill d’extinció i de les hipotecades tortugues N.I.N.J.A. amb tendència a l’Hara-kiri; d’alegria desfermada a les files demòcrates: afro-ameriyanquis sense ritme que no saben jugar a bàsquet, latin-kings tartamuts amb estudis hip-hopencs, maquilladores de Hollywood divorciades del fill de Bin Laden i simpatitzants de la ultra-dreta amb greus desequilibris de tolerància, tots ells regalimant felicitat waltdisneyenca en veure’s alliberats de la dinastia Bush.

Per contra, decepció al bàndol republicà, que celebrà la derrota a les urnes coronant amb guillotina el rei de les patates, Mc Cain, condemnat a fregir-se durant 4 anys a l’oposició després d’obtenir uns resultats electorals que l’han situat al nivell del partit anti-taurí de Minnesota de Mar.

Amb anuncis més llargs que la trilogia del Senyor dels Anells; amb un discurs que a alguns experts recordava Martin Luther King i a d’altres a M. Burger King; i amb un eslògan que passarà a la història (però que ara no recordo), Obama ha aconseguit fer realitat el somni d'anar a viure a una casa aïllada amb jardí i llar de foc i no haver de patir per triar el color de la façana.

Mentrestant, l'antic llogater d'aquest pis de protecció oficial buida les prestatgeries de sudokus sense resoldre, de llibres d'auto-ajuda i de manuals per atacar preventivament en 10 lliçons, mentre espera el seu comiat per poder-se dedicar plenament a les tasques d'ayatollà en una mesquita de St Petersburg.

Nosaltres esperarem que els socis del K K Klan o d'altres col·lectius progressistes no rebin el nou president a la manera kennedyesca...

Tots Sants?

Avui que les castanyeres sense afaitar i amb pèl de vellut del Zara han deixat pas a estudiants de secundària de tirada carbassenca i doctorands d’ESADE en pràctiques d’empresa temporal i visions de holding castanyer;

Avui que els panellets d’autor amb essència de pinyó i mousse d’ametlla venuts a preu de lingot d’or en els carrers més estrets de la catalana capital woodyallenca i els panellets de supermercat amb regust de pvc per a hipotecats anònims d’estómac embargat han substituït els fets antigament per famílies benavingudes que mentrestant veien la carta d'ajust en cases que com a mínim, no eren dels bancs;

Avui que els cementiris encara s’omplen de vida (tot i no haver-hi res per comprar) per saludar els qui malauradament ja no es podran fer del facebook;

Avui que el mediàtic i consumista halloween fa furor entre els intel·lectuals amb barba de 3 dies retallada cada 2 i entre els accionistes de la Caixa i Port Aventura;

La nit que els morts, les bruixes i el cobrador del frac truquen a la porta amb la mà parada; la nit en la que les carbasses amb espelma d’Ikea són més negres que grogues per efecte Obamenc.

La castanyera... ella també vota l’Obama?

Boletaires (ells també voten l'Obama!)

Exèrcits de metropolitans exploradors televisivament ensinistrats desembarquen normandiament cada cap de setmana en cunetes aviat blaves per emprendre l’heroica tasca d’omplir els vimetencs cistells de Dior d’aquests fongs tan codiciats.

La creixent afició entre la població que tria passar el cap de setmana en familia al bosc amb la intenció d’extraviar la sogra o intoxicar el cunyat i que arriben a ocupar el 100% dels terrenys cohibint qualsevol bolet d’aparèixer en superficie per por a durar menys que una promotora immobiliària ha fet que l’administració es plantegi la possibilitat de construir boscos de planta baixa + 10 a l’estil Corte Inglés per poder donar cabuda a tanta demanda.

El cos de bombers, a més, recomana la prèvia lectura de Hansel i Gretel abans d’endinsar-se a l’inhòspit i facilita un telèfon d’emergència en cas que algú no entengui la filosofía del conte. Tot i així, els valerosos funcionaris amants del zapping, rescaten dia si dia també pixapins que es desorienten en perdre de vista l’asfalt i les parades de metro.

Altres aglomeracions es donen també en els centres d’assistència primària on intel·lectuals massa orgullosos per obrir la guia davant la família reben la extremunció en digerir sense mastegar una dotzena d’amanites phalloides que creien exquisides pel paladar.

De totes formes, sempre quedaran pagesos altruïstes a peu de carretera per vendre, a preu d’or, cistells rebossants perque puguem fer dentetes, de tornada a casa, als altres conductors al peatge de Martorell.

Cris. I?

De directors de banc mal afaitats i amb “traje” de basar xinès que s’estomaquen cada vespre amb d’altres indigents per una plaça en un caixer automàtic de la competència; de llibretes estrella-des i estalvis en forats negres hawkingnians; de Borses foradades sense paracaigudes; de matins josepcunians amb fallides bancàries; de llistes de moro-sos que cada primer de mes impaguen cristianament; de multinacionals que surten a buscar tabac per no tornar; d’empresaris filiprimencs que tanquen la paradeta; d’arquitectes i notaris, pobres de nova generació, que beuen vi de brick per oblidar la gana i les partides de golf en dies laborables; de concessionaris en punt mort; de nacionalitzar caixes d'estalvi fins als pròxims beneficis...