Viure fins als 800 anys ja no és, per algú que no sigui Walt Disney o treballi a l'Eismann, una cosa impossible.
Els científics han descobert que la bata blanca els fa semblar més grassos, i que apart d'això, genèticament es pot multiplicar la vida del llevat (que no robat) per deu (que no per Déu).
Els analistes ja han començat a formular els primers interrogants, i es bescavien 3 interrogants per un entrepà calent i una canya.
Fidel Castro ha demanat ser el primer a modificar-se genèticament, sempre que la substància no doni positiu en un control antidopatge que podria perjudicar la seva carrera esportiva i per tant la seva presència a Seoul 2008.
Moltes famílies es mostren expectants ja que somnien en poder acabar de pagar la hipoteca en vida, i fins i tot poder gaudir durant uns centenars d'anys de la casa (pis, pis-patera, patera) anar de vacances a Marina d'Or, que aleshores fins i tot els carrers estaran edificats, i poder deixar de demanar caritat pels carrers fent-se passar per gitanes romaneses ni vendre cd's pirates.
Als països del tercer món es veu amb preocupació el fet d'haver de passar gana durant tants anys, i els condemnats a cadena perpètua ja han demanat directament la cadira elèctrica, però només si la descàrrega la produeixen amb energies renovables.
En tot cas, no sé si valdrà la pena allargar-ho tant. Total, amb el que donen per la tele...
diumenge, 27 de gener del 2008
dilluns, 21 de gener del 2008
Mala llet
La llet ha pujat un 30% al 2008. Segons els analistes, molts d'ells a l'espera de judici, la crisi es pot agreujar si el preu del cola-cao sofreix algun increment, cosa que pot significar a la llarga que a moltes llars surti més a compte sucar les galetes de l'esmorzar en gasolina sense plom.
L'augment de preu de la llet ha fet que els ramaders vagin a treballar amb porsche cayenne, no vulguin trepitjar res que no sigui moqueta i que la majoria de vaques ara parlin en francès i no vulguin portar cascabells sinó collars de Tous.
L'increment de preus portarà inevitablement a l'aparició d'un mercat blanc (negre) de productes làctics. Si abans s'amagava la droga dins, per exemple, de pots de llet en pols, ara s'amagarà la llet en pols dins de pots de droga.
La frontera andorrana vigila més que mai, disposant dels més rigurosos controls, tots ells reglamentàriament subornables, per tal d'evitar el pas de llet d'un cantó a l'altre dels pirineus.
Qui vulgui passar d'amagat més de 2 litres de llet semi serà multat, qui vulgui passar més de 2 litres de llet en pols serà torturat i qui vulgui passar una vaca i de resultes d'un "xivatasso" la policia li requisi la sogra enlloc de la vaca, tindrà, a canvi, un viatge de tornada molt més plàcid.
Si el policia que inspecciona, a més, es fa un col·leccionable de veterinària, pot ser que detecti la vaca per ser la que remuga menys de les dues. Això si que serà doncs, tenir mala llet.
L'augment de preu de la llet ha fet que els ramaders vagin a treballar amb porsche cayenne, no vulguin trepitjar res que no sigui moqueta i que la majoria de vaques ara parlin en francès i no vulguin portar cascabells sinó collars de Tous.
L'increment de preus portarà inevitablement a l'aparició d'un mercat blanc (negre) de productes làctics. Si abans s'amagava la droga dins, per exemple, de pots de llet en pols, ara s'amagarà la llet en pols dins de pots de droga.
La frontera andorrana vigila més que mai, disposant dels més rigurosos controls, tots ells reglamentàriament subornables, per tal d'evitar el pas de llet d'un cantó a l'altre dels pirineus.
Qui vulgui passar d'amagat més de 2 litres de llet semi serà multat, qui vulgui passar més de 2 litres de llet en pols serà torturat i qui vulgui passar una vaca i de resultes d'un "xivatasso" la policia li requisi la sogra enlloc de la vaca, tindrà, a canvi, un viatge de tornada molt més plàcid.
Si el policia que inspecciona, a més, es fa un col·leccionable de veterinària, pot ser que detecti la vaca per ser la que remuga menys de les dues. Això si que serà doncs, tenir mala llet.
dimecres, 16 de gener del 2008
Gener costerut
L'escalada de preus al gener és únicament comparable a l'ascensió a l'Everest protagonitzada pel recentment desaparegut Edmund Percival Hillary (que no Clinton, però que si "climbing").
Sir Edmund, des d'aquest gener, s'ha instal·lat en un campament base a l'espera d'un senyal diví per pujar, sense necessitat d'oxigen, al regne dels cels.
Hillary va ser el primer a pujar l'Everest (i a baixar-lo) sense preguntar-li al sherpa en cap moment quant quedava per arribar. Com era el primer que hi pujava no sabia què hi podia trobar així que a la motxil·la s'hi va posar un frac per si allà dalt li preparaven una festa de benvinguda. En arribar al cim Hillary volia trucar a casa per dir que no arribaria a sopar però no va trobar cap cabina que funcionés amb targeta.
Caminar per l'Himalaia, per ell, al final es convertí en un passeig de diumenge per la tarda, i per això Hillary sempre tenia l'esperança de trobar una parada de xurros per poder berenar.
El poble nepalès en general i els sherpas en particular sempre el van tenir en consideració ja que en totes les expedicions Hillary era qui es carregava les motxil·les a l'esquena i duia el sherpa a coll i bè quan s'havia de creuar alguna zona humida.
I és llàstima que ens hagi deixat en un mes de gener perque segurament li hagués agradat fer l'ascensió pel costerut gener.
Sir Edmund, des d'aquest gener, s'ha instal·lat en un campament base a l'espera d'un senyal diví per pujar, sense necessitat d'oxigen, al regne dels cels.
Hillary va ser el primer a pujar l'Everest (i a baixar-lo) sense preguntar-li al sherpa en cap moment quant quedava per arribar. Com era el primer que hi pujava no sabia què hi podia trobar així que a la motxil·la s'hi va posar un frac per si allà dalt li preparaven una festa de benvinguda. En arribar al cim Hillary volia trucar a casa per dir que no arribaria a sopar però no va trobar cap cabina que funcionés amb targeta.
Caminar per l'Himalaia, per ell, al final es convertí en un passeig de diumenge per la tarda, i per això Hillary sempre tenia l'esperança de trobar una parada de xurros per poder berenar.
El poble nepalès en general i els sherpas en particular sempre el van tenir en consideració ja que en totes les expedicions Hillary era qui es carregava les motxil·les a l'esquena i duia el sherpa a coll i bè quan s'havia de creuar alguna zona humida.
I és llàstima que ens hagi deixat en un mes de gener perque segurament li hagués agradat fer l'ascensió pel costerut gener.
dilluns, 14 de gener del 2008
Rebaixes
Condemnat a 42000 anys i un dia, esperava les rebaixes d'hivern.
El jutge, un tros de pa (sec), li va fer una oferta que no podia rebutjar: li perdonava la darrera tarda si prometia no anar de compres al Carrefour amb la família sinó optar pel comerç tradicional de proximitat.
Ell en principi es va oposar ja que desconeixia l'existència de llocs on comprar sense necessitat d'agafar el cotxe, i va demanar la llibertat sense càrrecs, primer, la llibertat condicional, després, i finalment una reproducció de l'estàtua de la llibertat per posar al jardí. Aquest seguit d'il·lusions pròpies d'un polític van provocar una "ola" entre el públic assistent que va començar l'acusació particular, a instància del mateix jutge instructor del cas.
L'advocat defensor va preparar tè amb menta per tothom, va estendre la catifa i va fer seure el jutge per començar la negociació. Aquest, en arromengar-se per seure, va mostrar sota la faldilla unes nike autèntiques (de les que fan els nens asiàtics durant la 6a hora lectiva), que van agradar tant a l'advocat que no va dubtar en oferir-li, a canvi, 2 plats de macarrons que guardava al congelador.
La negociació va ser llarga i en esgotar les existències van haver de substituir la menta per un "punyat" de dòlars amb els que l'acusat volia comprar la fiscalia, que a més eren falsos i deixaven anar tinta.
El jurat popular va dictaminar, després d'escoltar l'advocat defensor i comprar-li dos parells de babutxes i un tam-tam cadascú, i de veure com el mateix acusat mostrava un àlbum de fotos on se'l veia preparant l'atemptat, i el jutge va dictar sentència: preferia viure sòl que amb la seva ex-dona.
Finalment, el condemnat va ser conduït a la presó de Guantánamo convertint-se així en el primer reclús que hi arribava després d' "un judici com cal".
El jutge, un tros de pa (sec), li va fer una oferta que no podia rebutjar: li perdonava la darrera tarda si prometia no anar de compres al Carrefour amb la família sinó optar pel comerç tradicional de proximitat.
Ell en principi es va oposar ja que desconeixia l'existència de llocs on comprar sense necessitat d'agafar el cotxe, i va demanar la llibertat sense càrrecs, primer, la llibertat condicional, després, i finalment una reproducció de l'estàtua de la llibertat per posar al jardí. Aquest seguit d'il·lusions pròpies d'un polític van provocar una "ola" entre el públic assistent que va començar l'acusació particular, a instància del mateix jutge instructor del cas.
L'advocat defensor va preparar tè amb menta per tothom, va estendre la catifa i va fer seure el jutge per començar la negociació. Aquest, en arromengar-se per seure, va mostrar sota la faldilla unes nike autèntiques (de les que fan els nens asiàtics durant la 6a hora lectiva), que van agradar tant a l'advocat que no va dubtar en oferir-li, a canvi, 2 plats de macarrons que guardava al congelador.
La negociació va ser llarga i en esgotar les existències van haver de substituir la menta per un "punyat" de dòlars amb els que l'acusat volia comprar la fiscalia, que a més eren falsos i deixaven anar tinta.
El jurat popular va dictaminar, després d'escoltar l'advocat defensor i comprar-li dos parells de babutxes i un tam-tam cadascú, i de veure com el mateix acusat mostrava un àlbum de fotos on se'l veia preparant l'atemptat, i el jutge va dictar sentència: preferia viure sòl que amb la seva ex-dona.
Finalment, el condemnat va ser conduït a la presó de Guantánamo convertint-se així en el primer reclús que hi arribava després d' "un judici com cal".
dijous, 10 de gener del 2008
Nuclears? Ara si, gràcies!
Doncs es veu que el senyor "Flash" Gordon Brown (sr marró), primer ministre britànic, ha engegat la campanya a favor de les centrals nuclears.
El motiu que esgrimeix, a banda que un parent seu tingui el monopoli de centrals nuclears al Regne Unit/desunit, és que protegeix el planeta del canvi climàtic, va bé per la digestió i a més fa la guitza a tots els països productors de petroli, incloent una associació cultural de barbuts amants de penjar vídeos a la xarxa on expliquen els seus propers actes públics.
El gran dilema que se'ns presenta és: I nosaltres, què hem de fer?
Els que tingueu una edat, se'n recordareu de la xapeta aquella en que sortia una espècie de sol vermell(imatge), que feia cara de turista alemany a Salou en ple mes d'agost després d'un dinar "typical paella&sangria".
Orgullosos, els progres de l'època duien al seu abric de pana, l'esmentada xapa (jo també la portava però encara no sabia què volia dir progre - però si el significat de "no fer ni xapa"). Aquests melenuts amants de les migdiades llargues deien que no a les nuclears, a les perruqueries i al menjar ràpid.
Jo no sé què creure. En principi, refiar-nos dels anglesos no sembla el millor camí, si pensem, per exemple, en que condueixen sempre pel carril contrari...
No res, que haurem d'anar a buscar els antics progres - convertits en delegats bancaris i promotors immobiliaris - i veure què hi duen penjat a l'abric de pana o, millor dit, al "traje" del Zara.
dissabte, 5 de gener del 2008
Caure bé
A.M. cau bé. Precipitar-se al buit des d'un 47è pis i que no se t'arrugui el mono de treballar sembla impossible, però si a més sobrevius, això ja pot ser considerat un miracle comparable a la multiplicació dels pans&peixos o al fet que George Bush hagi estat president dels Estats Units.
I és que ser netejavidres d'edificis en altura és una professió de risc, i sobretot si et fan treballar sense arnés de seguretat, amb els ulls tapats i l'embestida a més té l'amplada d'un escuradents.
La senyora d'A.M., veient que el seu marit evoluciona favorablement, ha donat gràcies a Déu pel miracle i ha promès que mai més li farà llenties, un plat que A.M. odia si no li fa la seva mare.
L'afectat, encara en procés de recuperació a l'hospital, ha declarat que deixa la feina i que no tornarà a pujar a un edifici tan alt si no funciona l'ascensor.
Com a mesura preventiva ja s'ha ordenat tapiar totes les finestres dels edificis alts de Nova York, és a dir, tots, i en el seu lloc dibuixar per la part interior un paisatge bucòlic de la Toscana, menys al despatx de l'alcalde que ha preferit el fons de pantalla dels núvols del Windows.
Resumint: a Nova York, podem dir que aquest Nadal hi ha caigut el gros.
I és que ser netejavidres d'edificis en altura és una professió de risc, i sobretot si et fan treballar sense arnés de seguretat, amb els ulls tapats i l'embestida a més té l'amplada d'un escuradents.
La senyora d'A.M., veient que el seu marit evoluciona favorablement, ha donat gràcies a Déu pel miracle i ha promès que mai més li farà llenties, un plat que A.M. odia si no li fa la seva mare.
L'afectat, encara en procés de recuperació a l'hospital, ha declarat que deixa la feina i que no tornarà a pujar a un edifici tan alt si no funciona l'ascensor.
Com a mesura preventiva ja s'ha ordenat tapiar totes les finestres dels edificis alts de Nova York, és a dir, tots, i en el seu lloc dibuixar per la part interior un paisatge bucòlic de la Toscana, menys al despatx de l'alcalde que ha preferit el fons de pantalla dels núvols del Windows.
Resumint: a Nova York, podem dir que aquest Nadal hi ha caigut el gros.
dijous, 3 de gener del 2008
Cursa a la Casa Blanca
Avui s'ha donat el tret de sortida a les eleccions a la Casa Blanca. Les paraules "tret" i "eleccions", però, em fan pensar en un altre pais, Pakistan... del qual ja en parlarem en una altra ocasió. Deixem mentrestant que Bourbon Yard resolgui el tema...emmentalment.
Avui arrenquen les primàries a Iowa, com les cebes. Els candidats se la juguen. Els seus eslogans són a punt: "Si George W. Bush ho va ser, sense saber llegir ni escriure, per què no jo?" diu el candidat de color Barack Obama. Hillary Clinton, de dos colors, defensa el vessant femení i vol ser la primera a fer el missatge nadalenc des d'una perruqueria. Hillary ja ha dit que si mana la Casa Blanca no necessàriament serà blanca, deixant entreveure possibles reformes interiors.
Al costat republicà els candidats són un pastor evangèlic, un antic bisbe mormó i l'ex-alcalde Giuliani, que ha ensenyat fotografies de petit quan feia d'escolà per no ser menys que els altres. Tots 3 ja han superat el llistó deixat per Bush en demostrar que saben fer sumes de 2 xifres sense utilitzar el teléfon vermell.
Iowa doncs té la paraula, encara que sigui ben concisa ja que només un 10% dels cridats a votar exerceixen el seu vot, i tenint en compte que d'aquests un 5% són parents dels presidenciables, un 3% ha estat enganyat en un programa de telescombraria i el 2% restant diuen que són el 7è de cavalleria.
El que fa que la gent no vagi a votar és que el temps de vot dura aproximadament dues hores. Allà el vot es discuteix, com si es tractés d'una junta d'escala multitudinària.
Allà és diu "Jo vaig votar Bush i aquest any continuaré en la línia... quin pallaso presentem enguany?" o "Jo votaré a qui hagi fet els canapés de truita de patates..."
Reflexionem: Qui ho pot fer pitjor que Bush? I no val dir espècies del regne vegetal...
En fi, que la sort ens acompanyi als que no hi votem encara que de ben segur en sortirem re...votats.
Avui arrenquen les primàries a Iowa, com les cebes. Els candidats se la juguen. Els seus eslogans són a punt: "Si George W. Bush ho va ser, sense saber llegir ni escriure, per què no jo?" diu el candidat de color Barack Obama. Hillary Clinton, de dos colors, defensa el vessant femení i vol ser la primera a fer el missatge nadalenc des d'una perruqueria. Hillary ja ha dit que si mana la Casa Blanca no necessàriament serà blanca, deixant entreveure possibles reformes interiors.
Al costat republicà els candidats són un pastor evangèlic, un antic bisbe mormó i l'ex-alcalde Giuliani, que ha ensenyat fotografies de petit quan feia d'escolà per no ser menys que els altres. Tots 3 ja han superat el llistó deixat per Bush en demostrar que saben fer sumes de 2 xifres sense utilitzar el teléfon vermell.
Iowa doncs té la paraula, encara que sigui ben concisa ja que només un 10% dels cridats a votar exerceixen el seu vot, i tenint en compte que d'aquests un 5% són parents dels presidenciables, un 3% ha estat enganyat en un programa de telescombraria i el 2% restant diuen que són el 7è de cavalleria.
El que fa que la gent no vagi a votar és que el temps de vot dura aproximadament dues hores. Allà el vot es discuteix, com si es tractés d'una junta d'escala multitudinària.
Allà és diu "Jo vaig votar Bush i aquest any continuaré en la línia... quin pallaso presentem enguany?" o "Jo votaré a qui hagi fet els canapés de truita de patates..."
Reflexionem: Qui ho pot fer pitjor que Bush? I no val dir espècies del regne vegetal...
En fi, que la sort ens acompanyi als que no hi votem encara que de ben segur en sortirem re...votats.
dimarts, 1 de gener del 2008
Un somni
pacient - Doctor, fa unes setmanes que cada nit tinc el mateix somni. En aquest somni sóc l'últim d'una inacabable cua de persones que esperen una entrevista per tal d'aconseguir una feina en una tintoreria. Davant meu hi ha personatges il·lustres, com Lluis XIV, la Monroe i Salvador Dalí, encara que aquest darrer porta el bigoti retallat i només el reconec per què sempre es gira mirant-me i em diu "Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.". Es greu, doctor?
doctor - Home, ho té difícil. Jo si fos l'encarregat triaria la Monroe només per veure com planxa les camises!
pacient - No, jo parlo del somni.
doctor - Ho ha explicat al doctor?
pacient - Vostè és doctor!
doctor - Aquí hem vingut a parlar de vostè i no de mi!
pacient - doctor, siusplau...és greu?
doctor - Sempre és el mateix somni?.
pacient - Si, i no acaba aqui. De sobte apareix Lenin vestit de follet i ens dona a tots un paperet escrit en braille on hi diu que en el següent carrer s'hi fa una festa. I de sobte la cua s'esvaeix i tothom marxa cap allà. Jo penso: si home, jo aqui treballant i tots de farra..., i me'n vaig també, però quan arribo al lloc de la festa em torno a trobar amb la mateixa cua d'abans esperant davant una tintoreria, i Dalí que es gira i em diu "una gallina...". I Lenin que apareix amb uns paperets... I així tota la nit, i totes les nits. No puc més...
doctor - ha provat a prendre pastilles?
pacient - me les he pres totes, fins i tot he provat amb la marihuana. Un dia en vaig fumar tanta per relaxar-me que aquella nit al somni apareixien Bob Marley & the Wailers tocant "Is this love" a la cua de la tintoreria.
doctor - i la seva dona què hi diu al respecte?
pacient - em diu que em prepari per si em fan una prova i des que somnio amb això sòc l'encarregat de fer la bugada i planxar a casa...
doctor - Senyor XY, fa molts anys que em dedico a l'exercici professional, i mai havia estat en un cas tan inversemblant. Només em queda donar-li un consell: al currículum no hi posi la seva edat i retoqui's la foto per semblar més jove, i potser l'agafaran, i vagi amb compte amb la lletra petita del contracte.
Ah, i per cert, doni records a en Salvador, que fa temps que no el veig!
doctor - Home, ho té difícil. Jo si fos l'encarregat triaria la Monroe només per veure com planxa les camises!
pacient - No, jo parlo del somni.
doctor - Ho ha explicat al doctor?
pacient - Vostè és doctor!
doctor - Aquí hem vingut a parlar de vostè i no de mi!
pacient - doctor, siusplau...és greu?
doctor - Sempre és el mateix somni?.
pacient - Si, i no acaba aqui. De sobte apareix Lenin vestit de follet i ens dona a tots un paperet escrit en braille on hi diu que en el següent carrer s'hi fa una festa. I de sobte la cua s'esvaeix i tothom marxa cap allà. Jo penso: si home, jo aqui treballant i tots de farra..., i me'n vaig també, però quan arribo al lloc de la festa em torno a trobar amb la mateixa cua d'abans esperant davant una tintoreria, i Dalí que es gira i em diu "una gallina...". I Lenin que apareix amb uns paperets... I així tota la nit, i totes les nits. No puc més...
doctor - ha provat a prendre pastilles?
pacient - me les he pres totes, fins i tot he provat amb la marihuana. Un dia en vaig fumar tanta per relaxar-me que aquella nit al somni apareixien Bob Marley & the Wailers tocant "Is this love" a la cua de la tintoreria.
doctor - i la seva dona què hi diu al respecte?
pacient - em diu que em prepari per si em fan una prova i des que somnio amb això sòc l'encarregat de fer la bugada i planxar a casa...
doctor - Senyor XY, fa molts anys que em dedico a l'exercici professional, i mai havia estat en un cas tan inversemblant. Només em queda donar-li un consell: al currículum no hi posi la seva edat i retoqui's la foto per semblar més jove, i potser l'agafaran, i vagi amb compte amb la lletra petita del contracte.
Ah, i per cert, doni records a en Salvador, que fa temps que no el veig!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)