diumenge, 13 de juliol del 2008

Anar de rebaixes (que a Catalunya en diem portar l'Estatut a Madrid)

Temporada de rebaixes; quan els aldolfosdominguez i d'altres delinqüents es converteixen en ONG sense ànim de lucre; quan els comerços obren 24 hores al dia per atrapar fins i tot a sonàmbuls compradors; quan els stocks de temporada fan olor de naftalina i recorden Lluís XIV; quan les úniques talles disponibles estan reservades a espècimens dignes d'estudi darwinià; on per desxifrar el preu d'un producte cal doctorar-se en exactes; de muntanyes de roba d'altura everèstica on, per triar i remenar, es necessita bombona d'oxigen i fer nit en camp base; quan per trobar una parella de mitjons idèntics cal l'ajuda de la C.I.A.; quan les llistes i els límits de pressupost s'esvaeixen a la primera prestatgeria, en un futurible fons d'armari de posterior donació caritativa; quan clientes atrinxerades en emprovadors tipus loft resisteixen l'atac de gent de cronometrada paciència; on discotequencs segurates frisen per sentir l'arc detector per posar en pràctica el màster en diplomàcia russa; quan arribar a caixa mereix el diploma de peregrino; quan la targeta de crèdit no passa tot i estar al límit de l'anorèxia...
Quan la paga doble acaba penjada d'un armari.