D'estudiants okupant aules que, tot i estar a punt d'acabar la carrera, encara no havien trepitjat; de UAB’s amb més alumnes de nit que de dia; de “sense sostre” matriculant-se d’optatives per lliurar-se de caixers automàtics amb comissions; de mossos d’esquadra impartint càrregues policials com a crèdits de lliure repressió; de rectors guillotinats per estudiantils assemblees facebookeres; de resistència a la bolonyesa per desavinences en la pasta...
de bolonyesos processos en l’endeuto-aturada Europa dels vint-i-tants per facilitar la mobilitat laboral a fi de poder fer cua a l’Inem de Frankfurt, o si hi ha sort, fotocopiar en una submergida empresa holandesa o gestionar la cafetera d’una mafiosa ONG siciliana;
precuinat procés que obligarà els estudiants a fer màsters a preu de campanya Obamenca per treballar i així deixar de viure de la setmanada dels avis, a més de poder afegir una línia més a un currículum comic sans atapeït d'aficions; que privatitzarà les Universitats permetent publicitat entre classe i classe; que millorarà la incorporació de l’estudiants al món laboral, aprenent, a primer curs, els menús McDonalds o, com a optativa, els prestatges d'Ikea; que eliminarà les carreres amb poca sortida laboral, com arquitectura; o que impedirà estudiar i treballar alhora...
...com si això fos possible!
