dimarts, 25 d’octubre del 2022

Parcs Naturals

Normativa del Parc Natural:

1) Heu de seguir els camins marcats i en cap cas es pot trepitjar l’herba. Si us trobeu que la pista està acabada de fregar, heu d’emprar papers de diari. D’acord amb les mesures aprovades pel Govern, no estan permesos els diaris crítics amb el Govern.

2) Únicament pot fer muntanyes de pedres per senyalitzar senders qui acrediti la llicenciatura de Camins, Canals i Ports.

3) Està prohibit orinar dintre els límits del Parc Natural si no es te un PH d’entre el 5 i 7.

4) Cal dutxar-se abans de banyar-se al riu, i dur posat el casquet de bany. Es recorda que dintre l’aigua segueix vigent la norma número 3.

5) Per fotografiar qualsevol animal cal obtenir el seu permís amb anterioritat. En cas que sigui un lactant, heu d’aconseguir la declaració signada de la seva mare.

6) Si voleu donar de menjar a algun animal, cal informar-lo prèviament de tots els al·lèrgens, no fos cas que patís alguna intolerància.

7) Les senyores amb fogots i els senyors un xic sortits no poden accedir al Parc durant la temporada de sequera extrema.

8) Si coincidiu amb un ramat que està creuant el camí, us heu d’aturar i assistir els animals d’edat avançada, tot donant-los conversa. Únicament està permès parlar d’aquests tres temes, i en aquest ordre:

    a) El temps.

    b) el dolor de maluc.

    c) qualsevol temps passat va ser millor.

9) Si us trobeu davant un Os bru famolenc, podeu obviar la norma número 1, però heu de vigilar de no trepitjar cap bolet. En cas que tingueu la sort de no ser devorats per l’Os en qüestió, està prohibit mofar-vos de l’animal per no provocar-li trastorns psicològics.

10) Si, en aplicació de la norma número 9, que exonera d’acomplir amb la norma número 1, trepitgeu un bolet, la multa serà de 50 €. Si trepitgeu l’Os, la multa serà de 100 €, quantitat que serà abonada pels vostres hereus.


divendres, 7 d’octubre del 2022

La Brama

Un dia vaig trobar feina al Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Em llevava ben d’hora, trescava fins un prat, entrava al meu camerino i en un tres i no res ja era un cérvol de les banyes fins als peus.

A trenc d’alba, després d’un cafè doble i una ronda d’estiraments, sortia a pasturar. Taps a les orelles posats, ja que allà dalt, el bramar dels altaveus era eixordador.

Pel matí la feina era exigent. Les companyes forestals que feien guàrdia als punts d’observació havien de desenfocar els telescopis quan veien algú massa entès en la matèria, no fos cas que detectés que la nostra pelussa venia de Wuhan.

Per la tarda, en canvi, sempre em relaxava. Els visitants, després d’uns xopets de ratafia en sobretaules de restaurants locals, quedaven tan emboirats que fins i tot em podia permetre el luxe de caminar a dues potes sense despertar sospites, alhora que també prolongava la vida útil de la meva columna vertebral.

Em posava tant en el paper que sempre dinava el mateix: una carmanyola d’herba fresca, que després escalfava al microones.

Amb els representants sindicals vam aconseguir que les banyes fossin de goma EVA. En canvi, amb la negociació pel teletreball, inexplicablement, no ens en vam sortir.

Per la nit, baixàvem al poble i després de sopar ens divertíem buscant-nos en fotos d’Instagram, sempre patint per no sortir amb un ull tancat.

A un ex-company, fumador empedreït, el van enxampar vestit de cérvol i amb el cigarro a la boca. A ell el van despatxar, però la foto es va fer viral i fins i tot va quedar segona en un premi de fotografia de Natura Salvatge.

Recordo el dia que ens va empaitar un Os bru, que al final va resultar que també es tractava d’una disfressa. De dins van aparèixer dos cosins germans que recollien signatures contra els contractes fixes discontinus, perquè cada any els enviaven a l’atur durant el període d’hivernació.