Mobbing rural (ecopijos vingueren...)

De gent del camp pressionada per fotre l'ídem; de corrals acorralats per normatives municipals; de bestiar que se'l prohibeix fer l'animal; de campanars obligats a sonar en mode vibració.

De camins de cabra convertits d'un dia per l'altre en eixos comercials amb parada de metro inclosa; de granges de porcs requalificades en vivendes adossades de luxe per a ecopijos d'etiqueta verda que passen el cap de setmana discutint entre paratges naturals, davant de llars de foc que, tot i haver-ho denunciat, encara fan fum.

D'especuladors que per dormir compten ovelles que marxen deixant lliures futuribles camps de golf.

D'ajuntaments que prohibeixen els galls cantar en diumenge; que obliguen les truges a passar per la dutxa almenys un cop al dia; que multen grills que superen els decibels permesos; que detenen mossens per tocar a morts abans de l'hora del vermut; que fan que les ovelles travessin el poble de puntetes...

De tractors aparcats davant l'Audiència Nacional, per les reiterades queixes de turistes rurals denunciant, per impacte ambiental, pastors vestits amb camises de quadres, indumentària que no sortia al darrer catàleg del Bread & Butter.


Avui que la merda encara no fa olor a Chanel.