Un dia vaig visitar la millor Fira Medieval:
Només arribar-hi, ja m’assalten per vendre’m
números de la rifa. El premi, un contagi de Pesta Negra per a dues persones,
amb certificat d’autenticitat. En compro tres butlletes, i mentre em tornen el canvi,
vaig tramitant el meu testament online per si la sort m’acompanya (amb el
sentiment).
Uns carrers més endavant, demostració de
guillotina amb experts vinguts d’arreu, molts d’ells funcionaris de països poc
democràtics acostumats a esmorzar durant més d’una hora i també a arxivar la
dissidència a bocins. Els voluntaris per posar-hi el coll, i demostrant tenir
(fins al moment) poc cap, uns joves contractats per una ETT que en aquest cas
no demanava experiència.
Les parades de menjar, per a tots els gustos:
des de food trucks exclusives amb menús feudals fins a contenidors
d’escombraries on plebs i rates s’amuntegaven per menjar (tan) ràpid com
podien. Amenitzant el sopar, un parell de leprosos fent malabars que certament,
es deixaven la pell a cada número.
El tast de vins enverinats era excel·lent. Els
matrimonis, principals consumidors, tenien grans descomptes. Un trobador
acompanyava l’acte fins que, animat, va glossar contra l’alcalde, motiu pel
qual va ser fuetejat i torturat a la mateixa plaça, en un acte que
l’organització va definir com “fora de programa”.
Per evitar aglomeracions, els assassinats,
furts i violacions constaven com a espectacles itinerants, amb un recorregut
més o menys aleatori. La brigada municipal, pujada a un carro d’enterramorts,
tancava la comitiva, recollint cadàvers i confeti a parts iguals.
Hagués estat un dia rodó si no fos perquè no em va tocar el sorteig. Ja és mala sort!
