Aquí em teniu, fent cua perquè un escriptor mediàtic em signi el seu darrer llibre, la continuació d’una novel·la amb la qual va aconseguir cancel·lar la hipoteca i reconstruir-se la cabellera de quan tenia vint-i-tres anys.
Per la gentada que tinc al davant, suposo que
trigaré el mateix per aconseguir la signatura que el que va durar el Plistocè.
Avorrit, em dedico a fer la llista de la compra amb l’eina “notes” del mòbil. A
mida que la vaig elaborant, es converteix en una trama cada vegada més
complexa. De les pastilles del rentavaixelles i la beguda de civida sense sucres afegits es passa, amb un parell de girs de guió, a la història d’un individu neorural que cada
vespre, després de tancar les ovelles, assassina vells que viuen en pobles mig deshabitats
del Pirineu només perquè enyora les bafarades calentes del Metro i les parets
grafitejades.
300 pàgines i uns quants bytes després, remato
la història. La faig arribar per whatsapp a un amic editor de cartes de
restaurant, el qual, des de que existeixen les cartes en codi QR, malviu de la
pensió de la sogra i no tasta un plat calent.
L'amic en qüestió, doncs, publica el llibre, amb la única
condició que la portada vol que la dissenyi el seu fill de 9 mesos, i que
segons ell, ja mostra aptituds picassianes.
El boca-orella i altres parts del cos converteixen
el llibre en un best-seller. A la mateixa cua on jo m’hi estic deshidratant, n’arriben
diversos exemplars. La gent els devora, alguns literàriament i d’altres literalment per efecte de la inanició provocada per la llarga
espera.
La meva obra es tradueix a infinitat d’idiomes,
llengües mortes incloses.
Amb tot l’enrenou, finalment arribo a ser el
primer de la cua. L’escriptor mediàtic de seguida em reconeix, em saluda efusivament,
i demana que li signi el meu llibre. Pel que es veu, li ha encantat. Amb l’exemplar
meu signat, s’aixeca de la cadira i se’n va.
Aprofito per asseure-m’hi. Agafo la ploma i
començo la signatura del meu llibre, això sí, després de criticar, amb l’autor
del costat, als escriptors mediàtics per ser tan oportunistes.
