Tornada a l'escola

Tot i viure a 100 metres de l'escola, la mare t'hi porta amb cotxe. Es veu obligada a aparcar a 200 metres de l'edifici, i en enèssima fila. No té por de rebre cap multa, ja que un comitè de l'AMPA s'encarrega cada dia de lligar l'urbano a una farola. Aquest, resignat, enyora els temps de pràctiques netejant el reactor de Vandellós II. La mare et dona la motxil·la. Pesa bastant, el suficient per enfonsar les teves bambes noves a l'asfalt: l'enciclopèdia catalana amb tapes dures, el Quixot amb Arial del 36, un motor dièsel a peces i un brontosaure disseccionat, a banda del miler de llibres de text, composen la part del saber que, tot i que el "refranyer" digui el contrari, ocupa "lugar". Els llibres estan forrats amb aeronfix, d'aquell que asseguren que es pot treure i posar, com uns pits de silicona. A casa no sou dels que forren amb una bossa del supermercat i cel·lo (aquests haurien de fer treballs forçats). Enmig de tanta cultura, un bimbo amb nocilla comprimit de tal manera que seria possible enviar-lo per correu postal, embolicat en l'ecològic paper de plata, i una bata de ratlles que al seu dia ja va heredar el teu avi. Com si fos impossible millorar un disseny realitzat per un militar en depressió.

Fira de teatre al carrer de Tàrrega

l'11 de setembre, diada nacional al pais sense finançament, s'inaugura la 28a fira del teatre i l'aglomeració de Tàrrega.

De dimecres fins diumenge desfilaran pels carrers de la capital del neo-hippisme adulterat de Tous i gos de pota negra i el punkisme transgressor Calvin Klein i hàmster amb pedigree, multitudinaris rius de gent que degustaran intel·lectualment els espectacles de la nova temporada 08/09, marcada per la moderació econòmica, obligats a congelar el nombre de pilotes per fer malabars i suprimint la corda fluixa en els espectacles de corda fluixa.

Psicològicament preparat, el públic a-insistent, disfrutarà de llargues cadenes humanes (altrament cues) que el conduiran, després d'una eternitat, a recollir una entrada per poder repetir la grata experiència cuística per, finalment, adormir-se en un espectacle vingut de qualsevol racó del món per filosofar sobre l'existencialisme del lemur i la impermeabilitat de les bosses de la brossa.

D'altra banda, els potentats que encara gaudeixen de cert estatus social i que suporten la crisi econòmica deixant el periquito sense caviar per esmorzar, disfrutaran, o almenys ho diran després, d'espectacles a preu de Teatre Nacional que faran les delícies dels mateixos actors, que almenys durant quatre dies, podran repetir de pa al restaurant.

Si més no, sempre ens quedaran les zones reservades a artistes vocacionals que, sense dir-ho als papes, compaginen els seus estudis de postgrau a Esade amb els malabars; els que mai han entrat a la cuina i aqui en canvi s'aguanten tota una vaixella a la punta del nas, o els que es paguen les classes de vela amb la venta de cerveses que, com a poc, es troben a temperatura d'ebullició.

Col·leccionables

Setembre,

el mes en el qual els quiosquers s’unten de vaselina per poder introduir-se en els seus xiringuitos, okupats per primers fascicles a preus de saldo però amb un increment hipotecàriament exponencial que pot obligar a vendre el fill per pagar la darrera peça de la vaixella Ming del Barça, d’esperpèntics col·leccionables creats per ments malèvoles d’aparença post-moderna en psiquiàtrics de tercera categoria, orientats especialment a persones d’inèdit gust i amb l’autoestima arran de terra, frisosos d’aconseguir, entrega rere entrega, la infinitat de peces que completen, si hi ha sort (i si l’editorial o l’interessat no han fet fallida abans), un objecte que, sent benèvol, es pot qualificar d’inutilitat integral, i que, finalment, acaba ocupant el buit que, en la darrera discussió de parella, va deixar un plat que anunciava “Recuerdo de Teruel”.