Setembre,
el mes en el qual els quiosquers s’unten de vaselina per poder introduir-se en els seus xiringuitos, okupats per primers fascicles a preus de saldo però amb un increment hipotecàriament exponencial que pot obligar a vendre el fill per pagar la darrera peça de la vaixella Ming del Barça, d’esperpèntics col·leccionables creats per ments malèvoles d’aparença post-moderna en psiquiàtrics de tercera categoria, orientats especialment a persones d’inèdit gust i amb l’autoestima arran de terra, frisosos d’aconseguir, entrega rere entrega, la infinitat de peces que completen, si hi ha sort (i si l’editorial o l’interessat no han fet fallida abans), un objecte que, sent benèvol, es pot qualificar d’inutilitat integral, i que, finalment, acaba ocupant el buit que, en la darrera discussió de parella, va deixar un plat que anunciava “Recuerdo de Teruel”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada