No country for old men (ho diran per les pensions?)

A can Bardem, el moble caoba de la sala d'estar, refugi de reis de tortell destronats, galls de maig-juny de Portugal i de matrioshkes, que tot i ser russes, s'alinien a la manera de la Índia, haurà de fer lloc al tipus calb de freixenet, d'espasa digna de cavaller de la taula rodona comprada a l'Ikea.
Javier Bardem ha rebut la benedicció de l'Acadèmia dels guionistes emprenyats, amb el reconeixement pel seu paper d'humorista frustrat a "No és país per vells", una peli dels germans del qui cantava Suzanne sota la dutxa.
Bardem ha trepitjat amb força la catifa vermella, propietat d'un marajà daltònic vingut a menys des de l'arribada del biodiesel, que aquest any s'ha cobert per si de cas entraven en escena unes gotes hollywoodenques de repartiment.
Altres actors de la talla S, com Stallone, no han assistit a la vetllada en protesta per no estar nominats tot i el seu paper wc doble capa, a la quarta entrega del qui no notava les extremitats inferiors.
En el minut de glòria a l'escenari, Bardem ha donat les gràcies a la seva mare per haver-li donat setmanada durant més de 40 anys, ha agraït als Coen que el preferissin a ell abans que a Joan Pera i ha demanat la pena de mort, fet que ha provocat l'aplaudiment massiu de la part de la grada que ocupava Schwarzeneger i els fabricants de cadires elèctriques, per al perruquer de la pel·lícula, que va assortir el cap d'en Javier en un dia de permís del frenopàtic.
La pel·lícula, titllada de meravella del cine pels seus productors, pot convertir-se aviat en una saga comparable al senyor dels anells, ja que, si no és país per vells (d'Imserso i matins al sol), ja em direu si ho és per joves..

Fidel

Fidel als seus principis, Fidel arriba al final.
El comandant Castro ha anunciat que abandona la vida política, sense saber ben bé si havia transitat mai pel món de la política.
El motiu és evident: li escau més bé el xandall adidas que l'uniforme militar d'un verd que està passat de moda i d'un tuf de puro que no marxa ni amb aigua calenta.
Cuba ja es prepara per la seva successió. El seu germà Raul ja ha dit que seguirà el camí iniciat per Fidel, i en clara actitud continuista, fa hores extres per aprendre a fumar i empassar-se el fum sense tossir.
En un intent d'assolir la longevitat monologuista de l'avui hereu d'un tal Said Aouita, Raul ha aconseguit, utilitzant com a excusa un pot de ketchup, muntar una conferència de 6 hores ininterrompudes davant la seva família on ha tingut paraules gruixudes per Bush i per tots els americans de cognom Sverovskaya que viuen a Wisconsin.
La seva dona, argumentant que tenia contraccions, ha trucat un taxi i ha marxat cap a l'hospital. El fill petit, utilitzant la molla del pa, s'ha fet un doble a escala natural mentre Raul s'encenia el 23è puro de la tarda i ha saltat per la finestra. L'avi, amb la sortida barrada pel mateix Raul, que a més li havia lligat els cordons de les bambes a la pota de la taula, impotent, ha emulat per duplicat el pintor holandès i s'ha tallat ambdues orelles en senyal inequivoc de protesta.

Fidel ja pot dormir tranquil. Descansi en pau!

Català a Madrid (o com Pompeu Fabra arriba al km 0 abans que l'AVE)

Com un equilibrista de circ, a 100 metres d'altura, amb un elefant carregat a l'esquena i parlant pel mòbil sobre un fil de pescar de segona mà d'una barca del Serrallo d'ascendència africana, el "mas difícil todavía" en qüestions de política l'ha protagonitzat Espe Aguirre garantint que a la comunitat de Madrit, si hi ha suficient demanda, s'obrirà una escola on s'ensenyi en la llengua no cristiana que es parla a uns 500 km, a 3 hores d'AVe o el que és el mateix, a 200 euros d'anada i tornada.
La presidenta no ha especificat si aquesta demanda haurà de superar, per exemple, els 7 milions de persones, cosa que significaria que només protagonitzant un èxode massiu català comparable al dels països on els Estats Units hi posen els peus, es podria garantir la construcció, tampoc s'especifica si en barracons, barraques o entre barrots, de l'escola Josep Tarradellas, com un homenatge dels de la comunitat del calamar entre pa i pa a les moltes nits en que, sense ganes de cuinar, escalfen a la vora del foc els ja clàssics cercles de "2 pi erre" ingredients.
La COPE s'ha pronunciat a favor de la proposta i J. Losantos ja ha fet la pre-inscripció al curs, després de passar pel Decathlon a comprar una motxil·la, omplir-la amb bocates de "Trashorras" i seure a la porta a l'espera del primer dia de classe.
El PSOE haurà de moure fitxa i prometre alguna cosa més inversemblant. Encara queda un mes per les eleccions i el millor està per venir.
Hagan juego, señores o com diuen a Madrid: "Facin joc, nogensmenys!"

Il·legalitzant

El jutge Garzón, conegut per impartir classes de txistulari els diumenges per la tarda a una coneguda herriko taberna d'Hernani, ha decidit, després de tenir un mal dia jugant al poker, en que ha perdut tot el que havia cobrat del cas Pinochet, il·legalitzar tots els partits bascos que no condemnen la violència ni utilitzen el color blau com a fons dels posters del candidat.
Garzón, mostrant el seu cantó més amable, ha convidat la cúpula (sense en francisfor) d'ANB i del PCTB a celebrar els darrers actes de la campanya a l'ombra, i els ha promès que els anirà a visitar un cop al mes i els durà tabac de liar ja preparat.
La resposta a l'empresonament no s'ha fet esperar i la mateixa nit en tot el Pais Basc s'han protagonitzat (per ordre d'aparició) actes de kale borroka. Després d'una pluja d'idees i d'una caixa de txakolín els joves radicals han decidit cremar tots els autobusos que no tenien l'adhesiu de "papá no corras" escrit en euskera. L'ertzaintza ha contraatacat i ha carregat, després d'una pluja d'idees i d'una caixa de txakolín, contra tots els vianants que tenien una lletra "K" al seu DNI, provocant al final que la càrrega s'hagi efectuat contra la mateixa ertzaintza.

Haurem d'aprofitar aquestes eleccions si volem fer el que recomana Maragall, ja que qui sap si el següent que il·legalitzarà Garzón serà el vot en blanc.

Augmenta l'atur

El nombre de parats augmenta espectacularment des de l'inici de l'any, tant com les matrícules en els gimnasos, piscines i altres llocs on l'espècie humana, àvida d'esbeltesa, l'únic que aconsegueix aprimar és la seva butxaca a base de quotes.
L'atur augmenta mentre els funcionaris, des del bar, s'ho miren amb nerviosisme i expectació, i per tranquilitzar-se, allarguen l'esmorzar fins gairebé l'hora de plegar.
L'administració pública, en veure la creixent demanda de la societat per "passar a millor vida" ha enviat una circular per demanar a tots els organismes públics que amaguin els folis, tipex i altre material d'oficina pel perill que suposen els nouvinguts.
L'esclat de la bombolla immobiliària només ha donat feina als netejavidres dels edificis on ha esquitxat, i per altra banda ha deixat al carrer a personal de tota mena, que, el qui està en millor situació, té una parella enganxada al bet&win i als SMS dels matins de Tv3, i uns fills de més de 30 anys que viuen a casa i que devoren un parell de màsters l'any apart de vacances en llocs que gairebé no es poden ni pronunciar.
Per aquestes persones, a banda del salt al buit i posar el cap dins el microones, la única sortida que s'endevina és anar a Andalusia a donar classes de català, o si un és basc i té la sort que no l'han empresonat, euskera.
Això si, si guanya el PP les eleccions, haurà de posar el cap al microones ja que Rajoy no vol sentir ni parlar del català a la Alhambra, argumentant que llavors, l'acudit de "e...difisi" deixaria de tenir gràcia ara que el començava a entendre (que no comprendre).