La festa de final de curs va ser tot un èxit.
La grada es va omplir en pocs minuts de
famílies senceres, algunes d’elles complertes fins al 6è grau de
consanguinitat. Un alumne de I3 que amb prou feines sabia saltar-se la
publicitat de youtube va rebre l’escalf d’uns tiets avis esquimals que van
aparcar el trineu en una plaça de mobilitat reduïda i que fins aleshores desconeixien
l’existència de cap membre familiar més enllà de dues foques cosines germanes.
La temàtica del festival era l’Espai. Les
tutores dels petits, montessoris practicants, havien aconseguit amb silicona i
bosses de fècula de patata que els vestits d’astronautes dels infants
suportessin els 200 graus sota zero propis de l’espai sideral.
A la comunitat dels mitjans, la tonalitat de
la samarreta havia originat un conflicte cromàtic sense precedents. Un dels tutors
es va entossudir en refusar, per a la disfressa de Sol, tot color que no fos el
groc brillant pantone 13-0647. Així, la resta d’alumnes que no complien el
requisit, van haver de conformar-se en ser mers forats negres. Malgrat tot, el
vídeo del ball, amb un Sol diminut envoltat de forats negres, es va fer viral i
fins i tot la NASA el va utilitzar per aprofundir en la teoria del Big Bang.
Pel que fa a la comunitat dels grans, el
reggaeton que va estar travessant els timpans del veïnat durant un mes, a ple
sol, al pati de l’escola, va enviar directament un dels tutors a casa amb una
baixa de llarga durada per depressió post-traumàtica i amb el somni recurrent
de reencarnar-se en un animal sense orelles.
Les coreografies van ser espectaculars. Vistes
des de l’espai bé podrien confondre’s amb el Ballet Bolshoi. La llàstima era
que aquesta apreciació quedava limitada a algun extraterrestre que hagués aprofitat
les vacances de Nadal per fer turisme per Moscou.
L’acte va finalitzar amb la graduació dels
alumnes de 6è, que marxaven cap a l’institut, encara que si hagués estat per
l’equip directiu, a més d’un l’haguessin enviat a l’Estació Espacial
Internacional.
