Tot comença amb l’elecció de la temàtica. Enguany, la votació ha estat renyida, i la disfressa de forat negre estel·lar ha perdut per un marge ajustat de vots. El motiu que ha decantat la balança ha estat preveure la dificultat per ballar el Maria Caipirinha de Carlinhos Brown amb tal concentració de matèria espacial.
Una vegada triada la temàtica, es dissenya el
patró. La costurera grava un tutorial per passar-lo a la resta de participants
i que cadascú es cusi la seva disfressa. Aquest any, el pas a pas té 11
temporades de 13 capítols cadascuna, i opta a endur-se un Emmy.
La disfressa es confecciona amb tela de foam,
d’una sola peça dalt i baix, i per tant no és apta per a persones amb
incontinència urinària ni fumadores empedreïdes amb por d’acabar socarrades com
un misto.
La carrossa, d’altra banda, s’elabora amb les
escombraries que durant la resta de l’any no s’ha dut als contenidors de
reciclatge, ja siguin oueres de gallines en llibertat condicional, brics de
llet sense lactosa ni llet, o pots de iogurt caducats.
La participació de la canalla en l’elaboració
de la decoració és essencial. Per evitar ennuegaments, tenim prohibit que facin
res fins els 3 anys, però a partir d’aquesta edat, ja poden soldar i tallar amb
la radial, sempre que utilitzin els EPI’s corresponents. Si es porten bé, per
berenar els hi donem un parell de barretes de silicona calenta, però només de
les que venen amb la lletra A del nutri-score.
Des que vam tenir la inspecció dels Serveis
Socials, i per por de perdre’n la custòdia, mai fem treballar els nostres fills
més de 8 hores seguides sense descansar.
Per exigències del guió, ens hem hagut
d’afaitar la barba (nota a recordar per l’any vinent, votar en contra de la
disfressa de Vincent Van Gogh).
L’equip de música ha sonat tan fort que no he
sentit ni la meva veu interior. La selecció de cançons l’ha fet un DJ amb
al·lèrgia a la llum diürna, que ha confiat part de la feina a la intel·ligència
artificial. Aquesta, en el moment àlgid de la desfilada, ha cregut pertinent fer
sonar la simfonia núm. 6 en la menor de Bach, anticipant entre els públics
més plors que durant l’enterrament de la
sardina.
Pel que fa a la coreografia, ens ha costat
hores d’entrenament semblar un equip de gimnàstica arrítmica. Durant la rua, en
un carrer estret, hem perdut part de la comitiva quan un salt lateral a la
dreta després d’una giragonsa a l’esquerra n’ha fet caure una dotzena a
l’esvoranc de l’aparcament en obres d’un supermercat de productes de poca
proximitat.
No hi ha faltat el confeti. Tones de paper
reciclat, d’origen sostenible, sense clor ni conservants ni colorants, que ha
acabat entaforat en els llocs més insospitats de l’anatomia humana.
Finalment, l’entrega de premis ens ha coronat
com a guanyadors del concurs de disfresses, rebent les felicitacions de la
resta de participants, especialment dels segons classificats, un grup
disfressat de cactus que ens han estat perseguint per fer-nos una abraçada.
