Gràcies a la llibertat d’expressió, uns 70 individus, entre ells joves aturats amb tendència a l’ultra-dreta i amb més pèl que coeficient intel•lectual, i jubilats falangistes que encara es veuen en blanc i negre, van presentar-se, amb un autobús i escaig subvencionat per l’ONG Catalanofobia sin fronteras, i escortats per mossos d’esquadra castellanoparlants, a la localitat d’Arenis Demun.El motiu, manifestar-se a favor de la Unidad de España. Per casualitats de la vida, aquesta manifestació autoritzada va coincidir amb el Referèndum per la Independència de Catalunya, que, gràcies a la llibertat de prohibició, es va haver de celebrar a l’entrada d’una casa particular.
Els falangistes van baixar de l’autobús exhibint les seves banderes, i a més d’un se li va posar la pell de gallina (o posava la gallina a la bandera?). Aquest grup uniformat, que semblava l’escolania, però de les Jons, es va posar a cantar “Visca Cataluña Española”, que no era en clau de Do, sinó de NO-DO. El públic independentista, hostil, va embogir, i molt educadament va insultar el grup coral fins l’extenuació.
El punt àlgid va arribar quan l’speaker, un jove de la tuna de 45 anys que cursava 2on de Telecomunicacions a la Complutense, va apropar el megàfon a un mòbil i li va posar el politono de l’himne espanyol, que en aquell moment encara no tenia lletra. La manca de qualitat en el so va enfurismar el sector independentista, que recordava un augment d’impostos per fornir d’equips Bang&Olufsen la resta de l’Estat espanyol.
En acabar l’actuació, els Mossos d’Esquadra, després d’atonyinar els joves catalanistes que feien cara d’anar a la Universitat, van acompanyar els falangistes a l’autobús protegint-los del sol amb paraigües, i a més els van repartir entrepans calents i cervesa.
Al dia següent, els mitjans de comunicació espanyols comentaven els resultats (96,33% SI, 2,28% NO), afirmant que per votar el NO, s’havia d’anar a buscar les butlletes en un lloc secret d’Arenys, però no de Munt sinó de Mar, i que com a mínim es trigava 5 hores per anar i tornar.
A més, deien que l’alcalde havia dit que castigaria qui votés en contra, posant-li els contenidors de brossa sota casa seva.
