Curses de muntanya

Un dia em vaig apuntar a una caminada de muntanya.

L’organització ens va rebre amb un esmorzar deliciós. Tres cafès dobles i quatre magdalenes de xocolata després, duia tal sobreexcitació que, en l’intent de subjectar-me el dorsal a la samarreta, em vaig clavar els imperdibles deixant-me el pit fet un colador.

Els avituallaments eren sensacionals. Si bé l’aigua era escassa, i me l’havia de racionar amb una pipeta que havia sostret del laboratori on el meu colesterol i jo passàvem les analítiques periòdiques, el menjar era exquisit, i fins i tot sortia el xef a demanar en quin punt volies l’entrecot.

En aquella muntanya s’hi feien tantes activitats alhora que perdies l’oremus. Curses de resistència, crono pujades, crono baixades, fúting a la pota coixa, trekking amb xancletes, marxes nòrdiques, i per acabar-ho d’adobar, un permís de caça del porc senglar que la societat d’amics del rifle havia justificat davant de l’administració adduint la mala educació d’un animal que mai saluda quan se’t creua per un corriol.

Així doncs, amb tantes indicacions, estava fet un embolic. No sabia si seguir la cinta abalisadora blanca, la bandera verda, els munts de pedres, les fletxes pintades, les molles de pa, les marques de GR, les de PR, o l’estrella d’Orient.

De res em va servir haver comprat en un antiquari un mapa gegant de la zona que no vaig saber plegar però que m’abrigava en les zones ombrívoles, ni tampoc haver-me tatuat la ruta al bessó de la cama esquerra on hi consultava l’itinerari a base d’acrobàcies de contorsionista.

Totalment desorientat, vaig decidir ignorar tota la informació que no em deixava veure el bosc i fer cas del meu instint, que sempre m’havia funcionat excepte quan vaig acollir un gat amb al·lèrgia als humans.

Una setmana després, recollia el diploma de peregrí a Santiago de Compostela, a més de 1.000 km d’on havia d’haver acabat, acompanyat d’uns estudiants d’EGB, perduts des de feia dècades, que guardaven l'esperança d’arribar per tenir temps a cotitzar almenys un parell d’anys abans de jubilar-se.