Tot i viure a 100 metres de l'escola, la mare t'hi porta amb cotxe. Es veu obligada a aparcar a 200 metres de l'edifici, i en enèssima fila. No té por de rebre cap multa, ja que un comitè de l'AMPA s'encarrega cada dia de lligar l'urbano a una farola. Aquest, resignat, enyora els temps de pràctiques netejant el reactor de Vandellós II. La mare et dona la motxil·la. Pesa bastant, el suficient per enfonsar les teves bambes noves a l'asfalt: l'enciclopèdia catalana amb tapes dures, el Quixot amb Arial del 36, un motor dièsel a peces i un brontosaure disseccionat, a banda del miler de llibres de text, composen la part del saber que, tot i que el "refranyer" digui el contrari, ocupa "lugar". Els llibres estan forrats amb aeronfix, d'aquell que asseguren que es pot treure i posar, com uns pits de silicona. A casa no sou dels que forren amb una bossa del supermercat i cel·lo (aquests haurien de fer treballs forçats). Enmig de tanta cultura, un bimbo amb nocilla comprimit de tal manera que seria possible enviar-lo per correu postal, embolicat en l'ecològic paper de plata, i una bata de ratlles que al seu dia ja va heredar el teu avi. Com si fos impossible millorar un disseny realitzat per un militar en depressió.
4 comentaris:
M'has fet venir al cap els primers dies d'escola a la meva infància, dies que trobava horribles, tot s'ha de dir perquè anar a escola no m'agradava gens, però que ara passat el temps recordo amb certa nostàlgia. Crec que em començo a fer vella... haha
Que bonic que ha de ser veure el comitè de l'AMPA perseguint l'urbanu i aquest demanant clemència amb un motxo (especial partícules d'urani) a la mà.
Llarga vida al paper de plata sabor bimbo amb nocilla.
A mi dels anys que fa ja em sembla recordar-ho en blanc i negre!
I compte amb l'HAMPA.
Motxo gran reserva, per suposat!
Per quan un post sobre els incidents apaño-F.C.B????
Publica un comentari a l'entrada