Sant Jordi

Aquí em teniu, fent cua perquè un escriptor mediàtic em signi el seu darrer llibre, la continuació d’una novel·la amb la qual va aconseguir cancel·lar la hipoteca i reconstruir-se la cabellera de quan tenia vint-i-tres anys.

Per la gentada que tinc al davant, suposo que trigaré el mateix per aconseguir la signatura que el que va durar el Plistocè. Avorrit, em dedico a fer la llista de la compra amb l’eina “notes” del mòbil. A mida que la vaig elaborant, es converteix en una trama cada vegada més complexa. De les pastilles del rentavaixelles i la beguda de civida sense sucres afegits es passa, amb un parell de girs de guió, a la història d’un individu neorural que cada vespre, després de tancar les ovelles, assassina vells que viuen en pobles mig deshabitats del Pirineu només perquè enyora les bafarades calentes del Metro i les parets grafitejades.

300 pàgines i uns quants bytes després, remato la història. La faig arribar per whatsapp a un amic editor de cartes de restaurant, el qual, des de que existeixen les cartes en codi QR, malviu de la pensió de la sogra i no tasta un plat calent.

L'amic en qüestió, doncs, publica el llibre, amb la única condició que la portada vol que la dissenyi el seu fill de 9 mesos, i que segons ell, ja mostra aptituds picassianes.

El boca-orella i altres parts del cos converteixen el llibre en un best-seller. A la mateixa cua on jo m’hi estic deshidratant, n’arriben diversos exemplars. La gent els devora, alguns literàriament i d’altres literalment per efecte de la inanició provocada per la llarga espera.

La meva obra es tradueix a infinitat d’idiomes, llengües mortes incloses. 

Amb tot l’enrenou, finalment arribo a ser el primer de la cua. L’escriptor mediàtic de seguida em reconeix, em saluda efusivament, i demana que li signi el meu llibre. Pel que es veu, li ha encantat. Amb l’exemplar meu signat, s’aixeca de la cadira i se’n va.

Aprofito per asseure-m’hi. Agafo la ploma i començo la signatura del meu llibre, això sí, després de criticar, amb l’autor del costat, als escriptors mediàtics per ser tan oportunistes.