Aquí em teniu, fent cua perquè un escriptor mediàtic
em signi el seu darrer llibre, la continuació d’una novel·la amb la qual va
aconseguir cancel·lar la hipoteca i reconstruir-se la cabellera de quan tenia
vint-i-tres anys.
Per
la gentada que tinc al davant, suposo que trigaré el mateix per aconseguir la
signatura que el que va durar el Plistocè. Avorrit, em dedico a fer la llista
de la compra amb l’eina “notes” del mòbil. A mida que la vaig elaborant, es
converteix en una trama cada vegada més complexa. De les pastilles del
rentavaixelles i la beguda de civida sense sucres afegits es passa, amb un
parell de girs de guió, a la història d’un individu neorural que cada vespre,
després de tancar les ovelles, assassina vells que viuen en pobles mig
deshabitats del Pirineu només perquè enyora les bafarades calentes del Metro i
les parets grafitejades.
300
pàgines i uns quants bytes després, remato la història. La faig arribar per
whatsapp a un amic editor de cartes de restaurant, el qual, des de que
existeixen les cartes en codi QR, malviu de la pensió de la sogra i no tasta un
plat calent.
L'amic
en qüestió, doncs, publica el llibre, amb la única condició que la portada vol
que la dissenyi el seu fill de 9 mesos, i que segons ell, ja mostra aptituds
picassianes.
El
boca-orella i altres parts del cos converteixen el llibre en un best-seller. A
la mateixa cua on jo m’hi estic deshidratant, n’arriben diversos exemplars. La
gent els devora, alguns literàriament i d’altres literalment per efecte de la
inanició provocada per la llarga espera.
La
meva obra es tradueix a infinitat d’idiomes, llengües mortes incloses.
Amb
tot l’enrenou, finalment arribo a ser el primer de la cua. L’escriptor mediàtic
de seguida em reconeix, em saluda efusivament, i demana que li signi el meu
llibre. Pel que es veu, li ha encantat. Amb l’exemplar meu signat, s’aixeca de
la cadira i se’n va.
Aprofito
per asseure-m’hi. Agafo la ploma i començo la signatura del meu llibre, això
sí, després de criticar, amb l’autor del costat, als escriptors mediàtics per
ser tan oportunistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada