dissabte, 7 de febrer del 2009

Mobbing rural (ecopijos vingueren...)

De gent del camp pressionada per fotre l'ídem; de corrals acorralats per normatives municipals; de bestiar que se'l prohibeix fer l'animal; de campanars obligats a sonar en mode vibració.

De camins de cabra convertits d'un dia per l'altre en eixos comercials amb parada de metro inclosa; de granges de porcs requalificades en vivendes adossades de luxe per a ecopijos d'etiqueta verda que passen el cap de setmana discutint entre paratges naturals, davant de llars de foc que, tot i haver-ho denunciat, encara fan fum.

D'especuladors que per dormir compten ovelles que marxen deixant lliures futuribles camps de golf.

D'ajuntaments que prohibeixen els galls cantar en diumenge; que obliguen les truges a passar per la dutxa almenys un cop al dia; que multen grills que superen els decibels permesos; que detenen mossens per tocar a morts abans de l'hora del vermut; que fan que les ovelles travessin el poble de puntetes...

De tractors aparcats davant l'Audiència Nacional, per les reiterades queixes de turistes rurals denunciant, per impacte ambiental, pastors vestits amb camises de quadres, indumentària que no sortia al darrer catàleg del Bread & Butter.


Avui que la merda encara no fa olor a Chanel.

6 comentaris:

Albert Gasull ha dit...

i el pitjor de tot es que simplement fan aplicar la llei.

Ara que...si els pudents porcs sabèssin el final que els espera no sé jo a favor de qui estarien! Els galls rai...

;-)

Resaka ha dit...

els ecopijos es pensen k la kaseta a la montanya es una habitacio insonoritzada. si no els agrada kom sona k s'envagin a la seva "silenciosa" ciutat

Danilsan ha dit...

Home..... jo també detindria els mossens!! El que fan, no és cristià!!

Ramon ha dit...

Contra el guiri-gall:

Pau, repòs, i avinguda Diagonal en hora punta!

Anònim ha dit...

ara que ha parat la construcció, galledes de formigó als peus dels ecopijos i a descansar al silenciós fons del mar

Visca la merda de la muntanya!

Anònim ha dit...

De fora vingueren i de casa ens tragueren...

Aquesta no es del Pablo Neruda.

I si ho és que nostre senyor em castigui amb un cop de cap com el teu de dissabte.

Guillem.