serv. mín.

De serveis mínims en centres d’atenció primària,
que han donat hora però no han visitat la “pacientela” (com un dia normal, si fa o no fa)

De piquets informatius d’incert futur periodístic però de clar present kaleborrokà

D’aparadors de comerços de proximitat (pròxims als diners, és clar) espraiats cal•ligràfica_ment amb la lletra lligada que vam aprendre abans que s’inventés el mileurisme.

De grups anti-sistema perfectament organitzats
que prenen levi’s i es dispersen per anar a que els facin la vora

D’esquirols que, ni que només sigui per un dia, matarien per anar a treballar.

De funcionaris que al fet de fer vaga ... no hi veuen la diferència.

De manifestacions de tots colors però que tiren a color negre,
I de governs ja en de-funcions que ho veuen com a marrón.

De mossos i jutgesses que fan hores extra per desokupar edificis

...jo que tenia entès que això era tan e-difici

xino xano

Després de 7 anys de “””””””””govern””””””””” i posar-se el Digui Digui, el president Montilla, en una visita llampec a l’estil StarTrekenc, es teletransportava a la Xina (popular) per aconseguir fer-se la foto al costat del Gegant Asiàtic de l’automòbil Chery, permetent-se el luxe, fins i tot, de ser el més alt de la instantània.

Segons un Montilla eufòric, s’havia aconseguit que Chery anunciés que estava a punt de repensar-se la hipotètica probabilitat de que, en un futur sense determinar, es plantegés la viabilitat d’un estudi, sempre i quan les conjuncions planetàries no fossin adverses, d'instal·lar-se a Catalunya, el que, segons el mateix president, podria significar la recuperació econòmica del país, i, per suposat, la dels tallers de reparacions de cotxes.

Tot i riure per sota el nas, Montilla ha negat qualsevol efecte oportunista, vista la proximitat de les eleccions al Parlament, ni tampoc haver-se deixat els deures (del 2003!!!) pel setembre (del 2010!).

El president ha dit que ja fa un any que treballen amb la firma xinesa, veient-se en secret en tallers de costura del Raval.

...Demà que entre els tupperwares de basars oriental es podran trobar utilitaris de 5 portes per anar xino xano!

Aigua que no pots pagar...

Quan als restaurants d'avui en dia:
els dels menús amb toponímia,
els dels plats amb angles rectes,
i els de les cambreres i els cambrers que van de dol,

arriben cartes d'aigua per deliri d'aristòcrates de tota la vida que gaudeixen, per exemple,

amb gotes nipones xuclades amb canya de profunds pous de kyoto,
o translúcids mililitres arribats de Tombuctú en cantimplora camellera.

Al mateix temps, els funcionaris al 95% i la resta de mortals, beurem gerres reomplertes amb aigua d'essència alterada pel seu pas per un subsòl més que contaminat.

Tragèdia grega

A canvi de prometre cobrir les necessitats iogurístiques de tota la població europea (amb iogurts pasteuroitzats) durant més o menys uns 3 mil anys, el govern de Papandréu ha rebut (com els manifestants, però d’una altra manera) uns 110.000 milions d’euros per tal d’evitar una fallida que hagués estat el best-seller de les tragèdies gregues d’Euròpides.

Per por a un contagi de grip €, els altres estats membres de la unió europea s’han unit, com Zorba el grec, per ballar el Sirtaki a la manera merkeliana mentre plovien diners del FMI al país dels Aristòtils.

Les mesures d'austeritat promogudes pel govern grec han estat un èxit i milers de ciutadans han sortit a celebrar-ho al carrer, acompanyats de les forces de l'ordre, que s'han sumat a la festa .

Les mesures més populars han estat: posar l’IVA més car que el producte a comprar; domiciliar les nòmines dels funcionaris a “La Sirena”; rebaixar les pensions i per tant l’esperança de vida, i la més important, obligar que els plats llençats als casaments siguin de plàstic.

Mentrestant, el Barça, solidari, ja ha fet el seu primer Regal

I mentre Zapatero veu les barbes de Papandréu afaitar...

Manhattan

Les gitanes de Manhattan,
mentre mengen dunkindonus
i cafès de porexpan,
en la seva paradeta
d'un market improvisat,
proven d'encolomar,
a la jet que va més set,
que els hi prenen de les hands:
els sostenidors més wonderbràs,
i els mitjons dels New York Nicks
i samarretes Imperi (ianqui, és clar),
mentre els gitanos de Manhattan,
asseguts a Central Park,
jamsessionen amb guitarres,
com si fossin Django Reindhart,
amb el cabell arrissat.

Les gitanes (i els gitanos)
de Manhattan,
es troben el Sunday Morning,
entrajats com Men in Black.

Prou al toring

El darrer a la cua de l'Inem és un torero de BCN,

el que gemina les eles quan canta els olés (per rebre subvencions),
el que vesteix amb "traje de luces" (de les que s'encenen pedalant, com per Nadal),
el de la capota de Custo, o el que és igual, de Desigual,
el diplomat en orellística amputada...

El que ha perdut la feina degut a una estocada parlamentària,

El que marxa amb la cua entre les cames...

Que faran els paradistes de les Rambles amb els seus souvenirs nord-africans?
Què voldrà ser de gran Albert Pla?


Avui que els toros catalans somien en una jubilació de viatges Imsersencs.