Tot
comença amb l’elecció de la temàtica. Enguany, la votació ha estat renyida, i
la disfressa de forat negre estel·lar ha perdut per un marge ajustat de vots.
El motiu que ha decantat la balança ha estat preveure la dificultat per ballar
el Maria Caipirinha de Carlinhos Brown amb tal concentració de matèria
espacial.
Una
vegada triada la temàtica, es dissenya el patró. La costurera grava un tutorial
per passar-lo a la resta de participants i que cadascú es cusi la seva
disfressa. Aquest any, el pas a pas té 11 temporades de 13 capítols cadascuna,
i opta a endur-se un Emmy.
La
disfressa es confecciona amb tela de foam, d’una sola peça dalt i baix, i per
tant no és apta per a persones amb incontinència urinària ni fumadores
empedreïdes amb por d’acabar socarrades com un misto.
La
carrossa, d’altra banda, s’elabora amb les escombraries que durant la resta de
l’any no s’ha dut als contenidors de reciclatge, ja siguin oueres de gallines
en llibertat condicional, brics de llet sense lactosa ni llet, o pots de iogurt
caducats.
La
participació de la canalla en l’elaboració de la decoració és essencial. Per
evitar ennuegaments, tenim prohibit que facin res fins els 3 anys, però a
partir d’aquesta edat, ja poden soldar i tallar amb la radial, sempre que
utilitzin els EPI’s corresponents. Si es porten bé, per berenar els hi donem un
parell de barretes de silicona calenta, però només de les que venen amb la
lletra A del nutri-score.
Des
que vam tenir la inspecció dels Serveis Socials, i per por de perdre’n la
custòdia, mai fem treballar els nostres fills més de 8 hores seguides sense
descansar.
Per
exigències del guió, ens hem hagut d’afaitar la barba (nota a recordar per
l’any vinent, votar en contra de la disfressa de Vincent Van Gogh).
L’equip
de música ha sonat tan fort que no he sentit ni la meva veu interior. La
selecció de cançons l’ha fet un DJ amb al·lèrgia a la llum diürna, que ha
confiat part de la feina a la intel·ligència artificial. Aquesta, en el moment
àlgid de la desfilada, ha cregut pertinent fer sonar la simfonia núm. 6 en la
menor de Bach, anticipant entre els públics més
plors que durant l’enterrament de la sardina.
Pel
que fa a la coreografia, ens ha costat hores d’entrenament semblar un equip de
gimnàstica arrítmica. Durant la rua, en un carrer estret, hem perdut part de la
comitiva quan un salt lateral a la dreta després d’una giragonsa a l’esquerra
n’ha fet caure una dotzena a l’esvoranc de l’aparcament en obres d’un
supermercat de productes de poca proximitat.
No hi
ha faltat el confeti. Tones de paper reciclat, d’origen sostenible, sense clor
ni conservants ni colorants, que ha acabat entaforat en els llocs més
insospitats de l’anatomia humana.
Finalment,
l’entrega de premis ens ha coronat com a guanyadors del concurs de disfresses,
rebent les felicitacions de la resta de participants, especialment dels segons
classificats, un grup disfressat de cactus que ens han estat perseguint per
fer-nos una abraçada.
