Nit d'hivern, anys noranta. El típic pis d'estudiants universitaris: a la nevera, els tàpers de la mama fent-se lloc entre iogurts que no s'han consumit preferentment; la vaixella, bruta i amuntegada per rigorós ordre cronològic; al vàter, ni rastre de paper, i a les habitacions, les finestres obertes de bat a bat per convidar a sortir el fum del tabac.
–Atxim!– En Miquel, de Manlleu, sembla que ha agafat una bona galipàndria.
–Bona nit i tapa’t,
Miquel!
L’endemà, un matí gèlid
del mes de gener, amb el nas com un tomàquet, en Miquel va d’estrena: una
bufanda de llana que el tió, entestat sempre en cagar-li calçotets, li va
regalar algun Nadal passat. Atxim!
L’hivern avança mentre
l’olor de naftalina persegueix el nostre amic, tot impregnant el pis. Mentrestant,
els esternuts, lluny d’aturar-se, segueixen in crescendo.
Pel matí, en pijama i
bufanda, en Miquel esmorza cereals ensucrats: Atxim!. A l’hora de la migdiada,
amb el coll ben abrigat, plora davant la telenovel·la: Atxem!. Per sopar,
caldo, Miquel, que t’anirà bé per la gola: Atxif! I per la nit, a dormir ben
arraulit a la llana: Atxum!
–Jesús, Miquel!
En Jesús, vull dir, en
Miquel, amb el nas com una carxofa, resa perquè arribi el bon temps. Ja no sap com
gestionar aquesta maleïda congestió.
Aquell any la primavera
esclata amb epicentre al nas d’en Miquel, part del cos que a hores d’ara ja agafa
un aire de pebrot escalivat.
–Compte amb el pol·len,
Miquel!
El nostre amic ja n’està
fins al capdamunt, concretament fins els nassos. Això pràcticament ja està durant
més que un embaràs!
Arriba el mes de juny, i
amb la calor, els exàmens finals. Amb pantalons curts, samarreta de tirants i
la seva inseparable bufanda de llana al coll, en Miquel, rebatejat com a Jesús,
ho aprova tot amb bona nota.
–Ens veiem al setembre,
Miquel!
Arriba l’estiu. Jo, a
la platja. De les avionetes en plouen pilotes d’una marca alemanya que diu que
et cuida la pell. De sobte, un SMS em deixa amb un pam de nas:
“Finalment vaig anar al
metge. Diagnòstic: al·lèrgia a la llana. Miquel”.
Aaaatxim!
(exercici del curs de creació literària de l'Escola de Lletres de Tarragona - anècdota basada en fets 99% reals)
