Les gitanes de Manhattan,
mentre mengen dunkindonus
i cafès de porexpan,
en la seva paradeta
d'un market improvisat,
proven d'encolomar,
a la jet que va més set,
que els hi prenen de les hands:
els sostenidors més wonderbràs,
i els mitjons dels New York Nicks
i samarretes Imperi (ianqui, és clar),
mentre els gitanos de Manhattan,
asseguts a Central Park,
jamsessionen amb guitarres,
com si fossin Django Reindhart,
amb el cabell arrissat.
Les gitanes (i els gitanos)
de Manhattan,
es troben el Sunday Morning,
entrajats com Men in Black.
4 comentaris:
Oh man! (Ah Mon!)
this poem is musicable?
musicable or not musicable, aquesta és the question....
Igual que a Manhattan a High Part of Tarraco.
the same, fidel,
efectivament!
Ramon!!! t'ha abandonat la musa,sera que es grega i s'en ha anat de manifa!!!
Necessito del les teves pildores postindustrials!!!
Al maig cada dia un post!!
Tornem-hi a tota píldora!
Publica un comentari a l'entrada