Cris. I?

De directors de banc mal afaitats i amb “traje” de basar xinès que s’estomaquen cada vespre amb d’altres indigents per una plaça en un caixer automàtic de la competència; de llibretes estrella-des i estalvis en forats negres hawkingnians; de Borses foradades sense paracaigudes; de matins josepcunians amb fallides bancàries; de llistes de moro-sos que cada primer de mes impaguen cristianament; de multinacionals que surten a buscar tabac per no tornar; d’empresaris filiprimencs que tanquen la paradeta; d’arquitectes i notaris, pobres de nova generació, que beuen vi de brick per oblidar la gana i les partides de golf en dies laborables; de concessionaris en punt mort; de nacionalitzar caixes d'estalvi fins als pròxims beneficis...