O-ba-ma (o com la foto-finish de la cursa a la Casa Blanca finalment va sortir fosca)

De maratonianes eleccions al país dels banquers en perill d’extinció i de les hipotecades tortugues N.I.N.J.A. amb tendència a l’Hara-kiri; d’alegria desfermada a les files demòcrates: afro-ameriyanquis sense ritme que no saben jugar a bàsquet, latin-kings tartamuts amb estudis hip-hopencs, maquilladores de Hollywood divorciades del fill de Bin Laden i simpatitzants de la ultra-dreta amb greus desequilibris de tolerància, tots ells regalimant felicitat waltdisneyenca en veure’s alliberats de la dinastia Bush.

Per contra, decepció al bàndol republicà, que celebrà la derrota a les urnes coronant amb guillotina el rei de les patates, Mc Cain, condemnat a fregir-se durant 4 anys a l’oposició després d’obtenir uns resultats electorals que l’han situat al nivell del partit anti-taurí de Minnesota de Mar.

Amb anuncis més llargs que la trilogia del Senyor dels Anells; amb un discurs que a alguns experts recordava Martin Luther King i a d’altres a M. Burger King; i amb un eslògan que passarà a la història (però que ara no recordo), Obama ha aconseguit fer realitat el somni d'anar a viure a una casa aïllada amb jardí i llar de foc i no haver de patir per triar el color de la façana.

Mentrestant, l'antic llogater d'aquest pis de protecció oficial buida les prestatgeries de sudokus sense resoldre, de llibres d'auto-ajuda i de manuals per atacar preventivament en 10 lliçons, mentre espera el seu comiat per poder-se dedicar plenament a les tasques d'ayatollà en una mesquita de St Petersburg.

Nosaltres esperarem que els socis del K K Klan o d'altres col·lectius progressistes no rebin el nou president a la manera kennedyesca...