l'11 de setembre, diada nacional al pais sense finançament, s'inaugura la 28a fira del teatre i l'aglomeració de Tàrrega.
De dimecres fins diumenge desfilaran pels carrers de la capital del neo-hippisme adulterat de Tous i gos de pota negra i el punkisme transgressor Calvin Klein i hàmster amb pedigree, multitudinaris rius de gent que degustaran intel·lectualment els espectacles de la nova temporada 08/09, marcada per la moderació econòmica, obligats a congelar el nombre de pilotes per fer malabars i suprimint la corda fluixa en els espectacles de corda fluixa.
Psicològicament preparat, el públic a-insistent, disfrutarà de llargues cadenes humanes (altrament cues) que el conduiran, després d'una eternitat, a recollir una entrada per poder repetir la grata experiència cuística per, finalment, adormir-se en un espectacle vingut de qualsevol racó del món per filosofar sobre l'existencialisme del lemur i la impermeabilitat de les bosses de la brossa.
D'altra banda, els potentats que encara gaudeixen de cert estatus social i que suporten la crisi econòmica deixant el periquito sense caviar per esmorzar, disfrutaran, o almenys ho diran després, d'espectacles a preu de Teatre Nacional que faran les delícies dels mateixos actors, que almenys durant quatre dies, podran repetir de pa al restaurant.
Si més no, sempre ens quedaran les zones reservades a artistes vocacionals que, sense dir-ho als papes, compaginen els seus estudis de postgrau a Esade amb els malabars; els que mai han entrat a la cuina i aqui en canvi s'aguanten tota una vaixella a la punta del nas, o els que es paguen les classes de vela amb la venta de cerveses que, com a poc, es troben a temperatura d'ebullició.
De dimecres fins diumenge desfilaran pels carrers de la capital del neo-hippisme adulterat de Tous i gos de pota negra i el punkisme transgressor Calvin Klein i hàmster amb pedigree, multitudinaris rius de gent que degustaran intel·lectualment els espectacles de la nova temporada 08/09, marcada per la moderació econòmica, obligats a congelar el nombre de pilotes per fer malabars i suprimint la corda fluixa en els espectacles de corda fluixa.
Psicològicament preparat, el públic a-insistent, disfrutarà de llargues cadenes humanes (altrament cues) que el conduiran, després d'una eternitat, a recollir una entrada per poder repetir la grata experiència cuística per, finalment, adormir-se en un espectacle vingut de qualsevol racó del món per filosofar sobre l'existencialisme del lemur i la impermeabilitat de les bosses de la brossa.
D'altra banda, els potentats que encara gaudeixen de cert estatus social i que suporten la crisi econòmica deixant el periquito sense caviar per esmorzar, disfrutaran, o almenys ho diran després, d'espectacles a preu de Teatre Nacional que faran les delícies dels mateixos actors, que almenys durant quatre dies, podran repetir de pa al restaurant.
Si més no, sempre ens quedaran les zones reservades a artistes vocacionals que, sense dir-ho als papes, compaginen els seus estudis de postgrau a Esade amb els malabars; els que mai han entrat a la cuina i aqui en canvi s'aguanten tota una vaixella a la punta del nas, o els que es paguen les classes de vela amb la venta de cerveses que, com a poc, es troben a temperatura d'ebullició.
7 comentaris:
Hahahhaa...
Veig que han provat les vacances.
Genial!
I Tòkio, t'és igual?
Guillem.
uooo tornes amb forces pero Japo t'aporta un toc mes espiritual a la teva prosa, has provat de fer poemes haiku?
per exemple:
Jugant el partit un crit
un cop de puny
agafa un banc
s'en nem al llit
Ola ramon, sóc l'ivan de l'any pasat de les teresianes, com ca tot? Espero que molt bé! I el viatge al Japó? Bueno, ja em pasaré algun dia per el colegi i ens veurem, i si no pel camp del Nàstic, no??
Vinga, adeu!!!
Les vacances han anat
de sushi i panasonic total.
Hi haurà bloc propi del viatge, si se'm donen unes altres vacances per fer-lo.
Salut Ivan, i visca els empats del Nàstic!
A Mallorca amb això de la diada, quants més anys passen, anem a menys. Pensava que aquest any, amb un govern d'esquerres aniriem a més i no, Quasi m'atreveixo més a dir q la gent ho celebrava més i penjaven més banderes en temps de PP... :S
Molt bo!!
Jo reivindicaria una fira de Tàrrega de vint-i-un botons i combinats estratosfèrics, només per la gent més refinada i "xic", i de tant en tant algun xic recitant poemes d'aquests del boigfecal que són plens de cultura i bonhomia.
La dreta sempre convida a treure les senyeres als balcons.
Bona idea per la fira de Tàrrega de gala. Canviem les parades de xurros per lounges amb virutes de foie?
Publica un comentari a l'entrada