Hipoteca

Un dia em vaig despertar suat, amarat, hipotecat.

Sota el pont ja n’haguéssim tingut prou, però és que estava gentrificat fins i tot el cul (això sí, més cool) del món.

Els trilers de la corbata em van fer jugar: euríbor per aquí, diferencial per allà, i voilà!

Pis, aparcament i traster per poc menys de la meitat del que, diuen, diuen, es va emportar en Millet.

Provar de llegir la lletra petita em va costar 7 diòptries, 8 comptant els interessos.

Em van vendre assegurances per assegurar, fins i tot, les meves inseguretats.

Llavors va arribar la jugada mestra: el senyor banquer, diguem-li, Sr. Escurabosses, m'ofereix un bolígraf, això sí, de 4 colors, i em demana que el provi. Agafo el primer paper que trobo, i hi faig uns gargots, de color lila i verd pistatxo, sense saber que havia signat la meva sentència hipotecària.

Des de llavors, no vaig de festa ni al gimnàs, amortitzo capital,

al meu pis de trenta metres desquadrats,

on el Sol es troba a anys llum,

i on les millors vistes són al davant del televisor.

 

Per cert, el bolígraf me’l van fer tornar. Estava especificat a la lletra petita (de la lletra petita).