Tot torna.
L'all, la ceba, els bigotis mercuryencs, fins i tot potser les ombreres, això sí, fetes de fècula de patata, etc... (i ja que hi som, Antònia Font).
Han passat dotze anys de la darrera entrada. Des de llavors, el resum és: tenir parella, que em surti alguna cana, tenir un fill, tenir més canes, tenir una filla, ara sí, festival de Cannes, molta feina, escriure un conte dels diables petits del Morell, deixar esborranys més suspesos que la declaració d'independència, etc...
Finalment, després d'un darrer any complicat, i tenint en compte que el psicòleg, per principis ètics, no fa factura, i per tant no me la puc desgravar, prefereixo posar oli (verge extra) a l'Olympia, i tornar a escriure, que és com qui canta, sense desafinar, i els mals espanta.
Engeguem els motors!
Agraïment especial pel seu suport: Ana Romeo i Guillem Carrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada