Arriba l'estiu

Després de resistir la Granja Fristail, el Woodstock petroquímic, primer dels macrofestivals estiuencs del país:

Obligada indumentària festivalenca, és a dir, mitja dotzena de rastes LLONGUERenques i samarreta de ratlles CUSTOnianes (tanga Calvin Klein (o Kalvin Clein) a banda);

Abonament a preu de llotja GASPARenca al camp del Barça i polsera “res inclòs” per accedir a fortificades presons musicals de ritmes tropicals & segurates jamaicans;

Prats atapeïts d'individus amb estudis pasturant intel·lectualment entre herbes aromàtiques importades del terrat de casa;

Finestretes per fer el “change” en moneda casolanament inventada (com l'€) d’instantània devaluació sense devolució (com l'€) per consumir, en barres quilomètriques, espumes amb essència de cervesa servides per cambrers comaetílicament eficients en gots apològicament reciclables de difícil reciclatge;

Restaurants a l'aire lliure on degustar, tecnoemocionalment, kevins bacons esferificats amb formatge lamental i pa d’ahir, o creps enrrotllats a pites ensenyant cuixa;

Grups d'ascendència bobmarleyesca amb accent "passeig de gràcia" i dj’s matinaires sense cognom punxant amb ulleres de sol i de pasta per a públic amb medicació;

Zones d’acampada d’homologada ergonomia i skyline estalagmític per dormir en tendes de muntatge precoç;

En definitiva, de festivals musicals d'estiu amb dillunsos de baixa laboral.