La nit del 24 de maig de 2008 em trobo assegut davant del televisor moments abans que el representant espanyol faci acte de presència a l’escenari d’Eurovisió, el festival anual on brillen, per la seva absència, la qualitat musical i el joc net.
Els intents de sabotatge i les múltiples amenaces de bomba reivindicades per organitzacions per la defensa de la música han obligat la organització a contractar un dispositiu de seguretat que vetlli per impedir l’accés al recinte de qualsevol persona o animal que tingui estudis de piano o porti ulleres de pasta.
Després de fer zapping i gaudir d’uns minuts d’interferències en d'altres canals municipals, torno al festival. Acaba d’actuar per part d’Àustria un ventríloc afònic que ha aconseguit desafinar tant que el ninot que portava ha acabat fent-se l’hara-kiri davant les càmeres sense tan sols fer ni testament.
Els intents de sabotatge i les múltiples amenaces de bomba reivindicades per organitzacions per la defensa de la música han obligat la organització a contractar un dispositiu de seguretat que vetlli per impedir l’accés al recinte de qualsevol persona o animal que tingui estudis de piano o porti ulleres de pasta.
Després de fer zapping i gaudir d’uns minuts d’interferències en d'altres canals municipals, torno al festival. Acaba d’actuar per part d’Àustria un ventríloc afònic que ha aconseguit desafinar tant que el ninot que portava ha acabat fent-se l’hara-kiri davant les càmeres sense tan sols fer ni testament.
Arriba el moment esperat. El presentador anuncia la cançó espanyola; segons ell, un homenatge a Pau Casals quan l’any 1958 va interpretar per a les Nacions Unides “El Cant dels Ocells”, la cançó que avui dia serveix per anunciar traspassos definitius a l'inici dels partits de futbol.
Comença la cançó, i apart de plantejar-me diversos interrogants sobre la necessitat de l’existència de l’espècie humana, em costa imaginar Pau Casals, violoncel en mà, tocant “El Cant dels Ocells” amb la punta del nas, ni que sigui per prescripció mèdica.
La lletra de la cançó espanyola ha obligat a intèrprets i traductors amb una capacitat intel•lectual inferior a 250 a demanar excedència i preferir encarregar-se de la traducció al xinès de la biografia d'un pingüí de l'Àrtic amb lletra parkinsoniana.
La melodia, d’altra banda, sembla del tot indicada com a fil musical en paradors de vacances hitlerianes com per exemple Auschwitz, i la coreografia agafa aires de desfilada militar a la Plaça Roja. El millor de la cançó, que no dura eternament.
En acabar, doncs, i en sentir aplaudiments de la platea en comptes de soroll de copes brindant amb cianur, només em ve una cosa al cap: esmicolar el televisor de plasma que pago a “La Caixa” a raó d’1 euro al dia durant les meves 7 gates vides.
Sort en vam tenir que els russos van plagiar una cançó de cd de benzinera nord-americana.. (homenatjant la fi de la guerra tèbia).
La melodia, d’altra banda, sembla del tot indicada com a fil musical en paradors de vacances hitlerianes com per exemple Auschwitz, i la coreografia agafa aires de desfilada militar a la Plaça Roja. El millor de la cançó, que no dura eternament.
En acabar, doncs, i en sentir aplaudiments de la platea en comptes de soroll de copes brindant amb cianur, només em ve una cosa al cap: esmicolar el televisor de plasma que pago a “La Caixa” a raó d’1 euro al dia durant les meves 7 gates vides.
Sort en vam tenir que els russos van plagiar una cançó de cd de benzinera nord-americana.. (homenatjant la fi de la guerra tèbia).
I pels que creien que Espanya guanyaria...la lluna (i que els reis són els pares)
4 comentaris:
Euroceitó, és i serà un festival per ninots. Per què no hi assisteixen mai cantants que tenen tant d'èxit per tota Europà? Doncs perquè és una santa merda. I que millor que enviar al major cigalot del país, que un col·laborador del bonafont! L'any que ve el Pelut amb una "pandereta" de nadal i cantant amb la samarreta amb forma de bodi.
Per cert, visca la pluja!! I que segueixi plovent eternament! El sol... a la foguera!!
Tapeuvos!
Pluja...Eurovisió...truqueu a Jèssica Fletcher!!!
(el comentari eliminat era meu, no patiu per la censura. Havia comès una errada ortogràfica a Fletcher)
Eurovisió es el reflex mateix d'europa, es l'observatori més gran i fidedigne de cap a on anem com a entitat culural.
No es preucupant que als representant de quasibé tots els països t'els podries trobar a la flaixbac tot tragejant uns cubalibres de Garrafó.
Es que anem directes a la homogeinitat que adolxus huxley ja ens va presagiar en un mon feliç?
Si el futur és la Globalització, jo prefereixo que siguem uns penjats, a uns saloueros en potència.
Publica un comentari a l'entrada