Avui que les castanyeres sense afaitar i amb pèl de vellut del Zara han deixat pas a estudiants de secundària de tirada carbassenca i doctorands d’ESADE en pràctiques d’empresa temporal i visions de holding castanyer;
Avui que els panellets d’autor amb essència de pinyó i mousse d’ametlla venuts a preu de lingot d’or en els carrers més estrets de la catalana capital woodyallenca i els panellets de supermercat amb regust de pvc per a hipotecats anònims d’estómac embargat han substituït els fets antigament per famílies benavingudes que mentrestant veien la carta d'ajust en cases que com a mínim, no eren dels bancs;
Avui que els cementiris encara s’omplen de vida (tot i no haver-hi res per comprar) per saludar els qui malauradament ja no es podran fer del facebook;
Avui que el mediàtic i consumista halloween fa furor entre els intel·lectuals amb barba de 3 dies retallada cada 2 i entre els accionistes de la Caixa i Port Aventura;
La nit que els morts, les bruixes i el cobrador del frac truquen a la porta amb la mà parada; la nit en la que les carbasses amb espelma d’Ikea són més negres que grogues per efecte Obamenc.
La castanyera... ella també vota l’Obama?
5 comentaris:
Que no es perdin les tradicions del panellets i demés pel Halloween, que tot i que com a festa és entretinguda, aviat ens oblidarem qui som. I això dels que ja no es poden fer un facebook... M'ha impactat...
Salutacions!
Suposo que avui t'ha quedat clar que tan la castanyera com el marrameu i els boletaires voten l'Obama.
Al patates McCain no l'han votat ni els del seu partit, sort que els de la llei del rifle i els de LEVI'S 501 ho han vist bastant negre i li han donat el vot perquè sino es quedava a 0.
Caterina,
És que ja fa prou por tot com per anar important coses de fora!
De lo del facebook no tinc paraules... ;)
Aleix, aquí hi tens mig post fet. :) Per quan un 4alquadrat?
El mr patates McCain acabarà fregit a les calderes d'en Pere Bushero, amb levi's o sense que l'hagisvi's
Merci pels comentaris, família!
l'anima d'en va pero el facebook perdura...
Bona cita post-moderna!
Publica un comentari a l'entrada