Singing in the rain (o la possibilitat d'e-mular l'engripat Gene Kelly sense sortir del país)

Les tripartides pregàries a la moreneta (verge de rostre banyat per Sols ultraviolats en dermoestètiques corporacions) han fet efecte.

De res servirà doncs que empreses amb fòbia a l'aigua per por a veure encongits els seus beneficis, amaneixin el cel amb sulfats de plata procedents d'avionetes de camuflatge per dispersar, a la manera dels anyorats "grisos", una estratosfèrica manifestació cumulonímbica que a hores d'ara ocupa el cel del país i que no té intenció de finalitzar.

Podrem doncs estrenar el paraigües, aquell artefacte heretat d'avantpassats viscuts en èpoques diluvials i que ocupa un lloc preeminent en armaris empotrats, al costat de panificadores, cintes de fer footing i iogurteres desnatades.

Això si, els menuts de la casa (menors de 40 anys) hauran de passar per la Wikipèdia per esbrinar el funcionament de l'enigmàtic instrument que en èpoques torrencials feia les delícies de senyores acabades de "permanentar" en perruqueries de revistes de divulgació científica.

I tot l'aiguat cau mentre embarquen els primers vaixells des de Tarragona cap a la saharaui capital del país carregats d'ampolles reomplertes solidàriament i amb denominació d'origen.

Encara plou.

Operació tornada

Caigut del cel, el nou ministre de treballs manuals, en actitud ryanairenca, companyia de low cost i infinites condicions, ofereix viatge d'anada i NO tornada als immigrants que, després de gaudir d'unes vacances al país, amb pulsera (i cadena) 24h en hotels per construïr, vulguin tornar als dinars de diumenge amb els sogres al país d'origen, en previsió de cues inèmiques de caràcter dragonkhanesc a l'estat espanyol i gràfiques d'aturats que farien les delícies dels que calcen peus de gat.

Baguette (de supermercat) sota el braç, marxen els nouvinguts finiquitats per l'explosió de la bombolla immobiliària.

Després de flirtejar hipotecàriament amb directors de banc d'interessos variables per comprar un habitatge en poblacions d'impossible pronunciació (sense vergonya), per poder reagrupar familiarment mitja nació en 30 m2 i posar en pràctica l'après després d'emular el film dels Marx; després d'aconseguir papers en funcionàries delegacions governamentals d'esmorzars de 7 hores; de rotular "Locutori Públic: El seny i la rauxa" tot i escriure de dreta a esquerra i no tenir l'ESO acabat, i de resar en polígons industrials mal orientats, tornen almendrament els paterencs turistes a les seves llars per emmarcar nostàlgiques nòmines de galàctic futbolista.

Avui tampoc ha plogut.

Viatge a Tunísia

A falta d'algun petit retoc...

http://tunisia2008-3alcub.blogspot.com/

Futbol...futnobol

Plora pensant en un futur de menú de 6 euros el bacònic president de lloro a l'espaldinha mentre implora el tècnic de permanent la seva permanència en veure's en una cua INÈMica amb tendència immobiliària a l'infinit, destronat de la seva jamaicana banqueta per l'aterrada del jove ex-astre qatarenc d'estalviadora família i amic de calimotxenc llach. No plora el "Déu" blaugrana, de DVD de benzinera, que contempla a toc de jembé el desastre mentre entafora en maletes de triple fons els 10 milions d'euros l'any musculats en gimnàs de matrícula gratuïta.

Tv3, després que la representació futbolística al teatre dels somnis acabés pitjor que l'òpera "Nord Oest" al teatre Drubrovka de Moscou l'any 2002, en la que uns acomodadors txetxens van irrompre a la sala armats fins a les postisses després d'haver sentit tossir i desembolicar caramels d'eucaliptus reiteradament, tot i estar prohibit per actors egocèntrics, estudia canviar la graella per wok i suprimir un TN que sense Barça no té sentit ni sols sigui per parlar d'un farmacèutic condemnat a cadena perpètua per confondre la gimnàstica amb el magnesi; com si tots fossim perfectes.

Avui han caigut quatre gotes.

Sant Jordi (o el drac que s'empassava les paraules)

Sant Jordi, diada de llibreters neftalínics que espolsant teranyines celebren que un cop l'any, sopen de restaurant; de floristes de la rambla de roses de la paleta pantone, que competeixen olímpicament amb les congelades en restaurant xinès; de senyeres fent-se lloc en balcons a punt de venda, només per particulars; de signatures de llibres blancs per autors mediàtics llicenciats en percentatge; d'erudits exhibint-se amb la darrera tesi hawkiniana sobre Lepe; d'estanteries de dubtós ikeístic muntatge on exposar als amics d'ulleres de pasta el darrer premi Sant ídem fent parella amb la vida d'un galàctic futbolista de 10 olivettiques polsacions per minut; de grans llibres per falcar grans desnivells, de l'última novel·la de Dolce & Gabanna; de polítics capullos fent campanya floral... en definitiva, de cultura catalana importada de frankfurt ( i sucada amb tomàquet).

Al vespre, després de tanta cultura assimilada, i un cop guardats el llibre al prestatge i la rosa en remull en aigua solidària tarragonina, donarem les gràcies a l'inventor de la tele de plasma de 42 polzades i dolby surround per no haver de llegir-nos el partit del Barça - manchester.

I que no plogui (carta als reis blanc i ros).

Lo riu és vida...

La guerra està a punt de començar. El conflicte territorial que pot ocasionar un mini-transvassament per tal de fer arribar aigua fins la font de canaletes, preveient un hipotètic bany de masses championsistes, pot desembocar en un remake passat per aigua de la batalla de l'Ebre, on els bàndols no assisteixin armats sinó carregats amb cantimplores i galledes.

El negre conseller de futur d'igual color, blanc de totes les acusacions, reiterant-se en la seva mania d'introduïr la seva extremitat inferior a la galleda (això si, eixuta pel canvi climàtic), anima els seus companys de les abnegades terres sudenques a abandonar la militància ecosocialista i dedicar-se de ple a l'ensinistrament de camells i dromedaris.
Preveient aquesta desertització, la torna a tocar Mohammed Colom, el qual, després d'haver plantat el pi en continent africà, i convertit a la religió convergent, reparteix receptes de dàtils amb bacon als restaurants de menú paellístic de tota la vida.

Mentrestant, els Monegros es preparen per una operació de cirurgia estètica que els ha de convertir en una exhuberant selva Amazònica ben dotada d'hotels, camps de golfus i piscines, fet que mostra una gran sensibilitat del govern pilaric (de caramel gran) pel tema de l'aigua.

El PP valencià vol portar el tema als tribunals, i ja ha anunciat mobilitzacions per haver d'omplir les piscines dels xalets amb aigua de Lanjarón.

Al final, l'aigua de l'Ebre l'haurà de custodiar l'èxercit espanyol, progre, de bota de xarol i crema antiarrugues per antojo ministerial.

Radio activitat

Mentre Catalunya es distreia buscant els qui omplen les piscines amb aigua amb mineralització dèbil i es dutxen més d'un cop a la setmana, per tal aplicar-los la pena capital, a la central nuclear Fàstic II, la dona de la neteja, d'ascendència hiroshimenca, encerant la sala de reactors, escombra un muntet de molles de pa, colilles de tabac negre i una quantitat considerable d'urani i plutoni amb etiqueta "gran reserva" capaç de deixar calba a tota la població jamaicana, que en no saber en quin contenidor van les deixalles radioactives, espolsa pel balcó.
Aquestes, en depositar-se sobre terra erma provoquen el naixement d'una espècie vegetal mutant que al moment els mestres de la cuina de plat gran i tall petit incorporen a una amanida que ocupa 3 línies del menú.
El conseller de medi ambient, enxampat robant aigua als regants del delta amb cantimplores del decathlon, nega a peu de central qualsevol incidència negativa en els humans, i fa apologia de les nuclears mentre amb els seus 6 braços aguanta el micro, fa ganxet i juga a pedra, paper, tisora.
Els de Greenpeace volien denunciar el cas però no han sabut on havien d'entrar la instància, i han preferit anar a fer un arròs negre al delta i queixar-se al maitre per la poca envergadura de les gambes.