
Baguette (de supermercat) sota el braç, marxen els nouvinguts finiquitats per l'explosió de la bombolla immobiliària.
Després de flirtejar hipotecàriament amb directors de banc d'interessos variables per comprar un habitatge en poblacions d'impossible pronunciació (sense vergonya), per poder reagrupar familiarment mitja nació en 30 m2 i posar en pràctica l'après després d'emular el film dels Marx; després d'aconseguir papers en funcionàries delegacions governamentals d'esmorzars de 7 hores; de rotular "Locutori Públic: El seny i la rauxa" tot i escriure de dreta a esquerra i no tenir l'ESO acabat, i de resar en polígons industrials mal orientats, tornen almendrament els paterencs turistes a les seves llars per emmarcar nostàlgiques nòmines de galàctic futbolista.
Avui tampoc ha plogut.
3 comentaris:
La cosa està fotuda i la bombolla ha esdevingut un vague record artístic d'en Pep Bou, però sort que de tant en tant et dignes a escriure i, - collons, no ho fot malament el xiquet -.
ànimus!!!
Un bombollista professional que també va de cap a l'atur...
Salut!
De tot el post m'he quedat amb el final;"Avui tampoc ha plogut" Transmet tanta resignació... :) Ànims, que d'aquí a uns mesos segur que us arriben tempestes d'estiu i us plou una miqueta!
Et llegeixo. Gràcies per la visita. M'agrada el blog! ;D
Publica un comentari a l'entrada