Fidel

Fidel als seus principis, Fidel arriba al final.
El comandant Castro ha anunciat que abandona la vida política, sense saber ben bé si havia transitat mai pel món de la política.
El motiu és evident: li escau més bé el xandall adidas que l'uniforme militar d'un verd que està passat de moda i d'un tuf de puro que no marxa ni amb aigua calenta.
Cuba ja es prepara per la seva successió. El seu germà Raul ja ha dit que seguirà el camí iniciat per Fidel, i en clara actitud continuista, fa hores extres per aprendre a fumar i empassar-se el fum sense tossir.
En un intent d'assolir la longevitat monologuista de l'avui hereu d'un tal Said Aouita, Raul ha aconseguit, utilitzant com a excusa un pot de ketchup, muntar una conferència de 6 hores ininterrompudes davant la seva família on ha tingut paraules gruixudes per Bush i per tots els americans de cognom Sverovskaya que viuen a Wisconsin.
La seva dona, argumentant que tenia contraccions, ha trucat un taxi i ha marxat cap a l'hospital. El fill petit, utilitzant la molla del pa, s'ha fet un doble a escala natural mentre Raul s'encenia el 23è puro de la tarda i ha saltat per la finestra. L'avi, amb la sortida barrada pel mateix Raul, que a més li havia lligat els cordons de les bambes a la pota de la taula, impotent, ha emulat per duplicat el pintor holandès i s'ha tallat ambdues orelles en senyal inequivoc de protesta.

Fidel ja pot dormir tranquil. Descansi en pau!