Cursa a la Casa Blanca

Avui s'ha donat el tret de sortida a les eleccions a la Casa Blanca. Les paraules "tret" i "eleccions", però, em fan pensar en un altre pais, Pakistan... del qual ja en parlarem en una altra ocasió. Deixem mentrestant que Bourbon Yard resolgui el tema...emmentalment.

Avui arrenquen les primàries a Iowa, com les cebes. Els candidats se la juguen. Els seus eslogans són a punt: "Si George W. Bush ho va ser, sense saber llegir ni escriure, per què no jo?" diu el candidat de color Barack Obama. Hillary Clinton, de dos colors, defensa el vessant femení i vol ser la primera a fer el missatge nadalenc des d'una perruqueria. Hillary ja ha dit que si mana la Casa Blanca no necessàriament serà blanca, deixant entreveure possibles reformes interiors.

Al costat republicà els candidats són un pastor evangèlic, un antic bisbe mormó i l'ex-alcalde Giuliani, que ha ensenyat fotografies de petit quan feia d'escolà per no ser menys que els altres. Tots 3 ja han superat el llistó deixat per Bush en demostrar que saben fer sumes de 2 xifres sense utilitzar el teléfon vermell.

Iowa doncs té la paraula, encara que sigui ben concisa ja que només un 10% dels cridats a votar exerceixen el seu vot, i tenint en compte que d'aquests un 5% són parents dels presidenciables, un 3% ha estat enganyat en un programa de telescombraria i el 2% restant diuen que són el 7è de cavalleria.

El que fa que la gent no vagi a votar és que el temps de vot dura aproximadament dues hores. Allà el vot es discuteix, com si es tractés d'una junta d'escala multitudinària.

Allà és diu "Jo vaig votar Bush i aquest any continuaré en la línia... quin pallaso presentem enguany?" o "Jo votaré a qui hagi fet els canapés de truita de patates..."

Reflexionem: Qui ho pot fer pitjor que Bush? I no val dir espècies del regne vegetal...

En fi, que la sort ens acompanyi als que no hi votem encara que de ben segur en sortirem re...votats.