dimarts, 1 de gener del 2008

Un somni

pacient - Doctor, fa unes setmanes que cada nit tinc el mateix somni. En aquest somni sóc l'últim d'una inacabable cua de persones que esperen una entrevista per tal d'aconseguir una feina en una tintoreria. Davant meu hi ha personatges il·lustres, com Lluis XIV, la Monroe i Salvador Dalí, encara que aquest darrer porta el bigoti retallat i només el reconec per què sempre es gira mirant-me i em diu "Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.". Es greu, doctor?
doctor - Home, ho té difícil. Jo si fos l'encarregat triaria la Monroe només per veure com planxa les camises!
pacient - No, jo parlo del somni.
doctor - Ho ha explicat al doctor?
pacient - Vostè és doctor!
doctor - Aquí hem vingut a parlar de vostè i no de mi!
pacient - doctor, siusplau...és greu?
doctor - Sempre és el mateix somni?.
pacient - Si, i no acaba aqui. De sobte apareix Lenin vestit de follet i ens dona a tots un paperet escrit en braille on hi diu que en el següent carrer s'hi fa una festa. I de sobte la cua s'esvaeix i tothom marxa cap allà. Jo penso: si home, jo aqui treballant i tots de farra..., i me'n vaig també, però quan arribo al lloc de la festa em torno a trobar amb la mateixa cua d'abans esperant davant una tintoreria, i Dalí que es gira i em diu "una gallina...". I Lenin que apareix amb uns paperets... I així tota la nit, i totes les nits. No puc més...
doctor - ha provat a prendre pastilles?
pacient - me les he pres totes, fins i tot he provat amb la marihuana. Un dia en vaig fumar tanta per relaxar-me que aquella nit al somni apareixien Bob Marley & the Wailers tocant "Is this love" a la cua de la tintoreria.
doctor - i la seva dona què hi diu al respecte?
pacient - em diu que em prepari per si em fan una prova i des que somnio amb això sòc l'encarregat de fer la bugada i planxar a casa...
doctor - Senyor XY, fa molts anys que em dedico a l'exercici professional, i mai havia estat en un cas tan inversemblant. Només em queda donar-li un consell: al currículum no hi posi la seva edat i retoqui's la foto per semblar més jove, i potser l'agafaran, i vagi amb compte amb la lletra petita del contracte.
Ah, i per cert, doni records a en Salvador, que fa temps que no el veig!

3 comentaris:

Albert Gasull ha dit...

Bon Any nou!!! Quina angoixa tanta cua... et faig lloc a "blocaires de pinzell fi" ok?

Salut!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Com és nota que s'alenteix l'economía quan per treballar en una tintorería fan cua les grans celebritats del segle XX.

Anònim ha dit...

Bon dia!

Ramon et felicito per el blog.

Com a lector d'articles habitual reconec que el teu estil ens ajuda a mantenir l'inteligència crítica, fet cada vegada menys habitual amb la multitud d'escrits politicament correctes que inunden els medis de comunicació.

Menys és més? Més sempre és millor? Esquizofrenia humorística elevada al tresalcub!

Vaig a degustar el següent escrit. Fins ara!

Guillem (aquell que un dia va guanyar 0-7 fora de casa).