Rebaixes

Condemnat a 42000 anys i un dia, esperava les rebaixes d'hivern.
El jutge, un tros de pa (sec), li va fer una oferta que no podia rebutjar: li perdonava la darrera tarda si prometia no anar de compres al Carrefour amb la família sinó optar pel comerç tradicional de proximitat.
Ell en principi es va oposar ja que desconeixia l'existència de llocs on comprar sense necessitat d'agafar el cotxe, i va demanar la llibertat sense càrrecs, primer, la llibertat condicional, després, i finalment una reproducció de l'estàtua de la llibertat per posar al jardí. Aquest seguit d'il·lusions pròpies d'un polític van provocar una "ola" entre el públic assistent que va començar l'acusació particular, a instància del mateix jutge instructor del cas.
L'advocat defensor va preparar tè amb menta per tothom, va estendre la catifa i va fer seure el jutge per començar la negociació. Aquest, en arromengar-se per seure, va mostrar sota la faldilla unes nike autèntiques (de les que fan els nens asiàtics durant la 6a hora lectiva), que van agradar tant a l'advocat que no va dubtar en oferir-li, a canvi, 2 plats de macarrons que guardava al congelador.
La negociació va ser llarga i en esgotar les existències van haver de substituir la menta per un "punyat" de dòlars amb els que l'acusat volia comprar la fiscalia, que a més eren falsos i deixaven anar tinta.
El jurat popular va dictaminar, després d'escoltar l'advocat defensor i comprar-li dos parells de babutxes i un tam-tam cadascú, i de veure com el mateix acusat mostrava un àlbum de fotos on se'l veia preparant l'atemptat, i el jutge va dictar sentència: preferia viure sòl que amb la seva ex-dona.
Finalment, el condemnat va ser conduït a la presó de Guantánamo convertint-se així en el primer reclús que hi arribava després d' "un judici com cal".