L'escalada de preus al gener és únicament comparable a l'ascensió a l'Everest protagonitzada pel recentment desaparegut Edmund Percival Hillary (que no Clinton, però que si "climbing").
Sir Edmund, des d'aquest gener, s'ha instal·lat en un campament base a l'espera d'un senyal diví per pujar, sense necessitat d'oxigen, al regne dels cels.
Hillary va ser el primer a pujar l'Everest (i a baixar-lo) sense preguntar-li al sherpa en cap moment quant quedava per arribar. Com era el primer que hi pujava no sabia què hi podia trobar així que a la motxil·la s'hi va posar un frac per si allà dalt li preparaven una festa de benvinguda. En arribar al cim Hillary volia trucar a casa per dir que no arribaria a sopar però no va trobar cap cabina que funcionés amb targeta.
Caminar per l'Himalaia, per ell, al final es convertí en un passeig de diumenge per la tarda, i per això Hillary sempre tenia l'esperança de trobar una parada de xurros per poder berenar.
El poble nepalès en general i els sherpas en particular sempre el van tenir en consideració ja que en totes les expedicions Hillary era qui es carregava les motxil·les a l'esquena i duia el sherpa a coll i bè quan s'havia de creuar alguna zona humida.
I és llàstima que ens hagi deixat en un mes de gener perque segurament li hagués agradat fer l'ascensió pel costerut gener.
2 comentaris:
No el coneixia de res n'Hilari, però sembla bon paio,no?
Està de collons, només que jo l'hauria titulat "mala llet".
n'Hilari és un tio molt fred, o això diuen.
"Mala llet" dedicat a tu, doncs, que estàs a totes ;)
Publica un comentari a l'entrada